Se'ns ha mort un roure

Baixar de l'hort és un exercici habitual del període postvacacional. És doncs normal que m'assabenti ara de la mort del poeta Sebastià Roure, un dels pocs supervivents que ens quedaven de la borrosa i tòxica dècada dels vuitanta. La vella dama el va visitar el 24 d'agost.

El vaig veure recitar per primer cop fa uns anys en un ateneu popular. S'acompanyava de músics que després vaig saber que havien estat dels primers músics mitjanament underground del panorama musical català, de fa trenta anys, potser més. No en recordo noms ni semblança física. Del Roure, emperò, me'n recordo perfectament. Clavat a una cadira, amb una veu trencada i profunda, amb una veu potent com un tro, negra com la nit. Feia molt poc temps que m'interessava per la poesia oral, i en Roure va esdevenir un mite per a mi. Roure és sinònim d'Heliogàbal de Gràcia, local germà de l'Orinal del Raval, amb més tradició poètica, si voleu. Allí trobareu una fotografia enorme que el recorda, clavat a una cadira, amb posat seriós de rodamón, possiblement immortalitzat amb unes copes de més. Sento haver-ho de dir, per reincident, però semblava en Bukowski. Roure, com Bukowski, era un home de taverna. Potser també era home de caixer automàtic. Això últim és una suposició, fer volar coloms grisos i amputats i desplomats de la ciutat de Barcelona. No formo part del cercle que freqüentava en Roure i no en conec cap anècdota rellevant.

M'han dit que en Roure com a escriptor, com a poeta, no era res de l'altre món. Però sentir-lo recitar, recony, això era com endinsar-se en el món de corbs i d'oceans profunds de Lautréamont. Amb els col·legues d'Orinal, quan no sabem què dir-nos o quan hem begut massa, sempre surt a la conversa organitzar un recital en record a Ducasse/Lautréamont. Ens fa mandra, bo i sabent que disposem d'un animal dissecat clavat a una fusta, que l'Escoffet ens subministrarà, a mode d'attrezzo. Potser enguany tenim més raons per recordar la força obscura de la poesia, tot organitzant un recital a la memòria de Lautréamont. Organitzant un recital a la memòria de Roure.