dimecres, d’agost 23, 2006

Entre parèntesis

(Y esta vez el miedo ha sido mucho más fuerte,
porque no atañe a la muerte sino
al dolor y a la humillación)

Roberto Bolaño, Entre paréntesis.

6 comentaris:

perdedor ha dit...

Tinc una pregunta: l'experiment serà una traducció? Serà una perifèria diferent? Semblant? Igual?

Sí, vale, ja sé que només es tracta d'anar mirant, per saber-ho. Però preguntat s'hi arriba abans (diuen els copilots).

subal ha dit...

Hola amic perdedor. Els tres primers post de l'experiment són una versió amputada (i per tant millorada, crec, opino) de posts dels què estic content de L2P. L'últim me'l vaig inventar en castellà. Per què? Per res, em va sortir en castellà.

Noto que escric massa. L'experiment es tracta de recompilar coses de les que estic mitjanament content, però això tindria menys gràcia per a mi si no fes la prova de traduir-los a una altra llengua que més o menys domino, per practicar, ja saps, les llengues es van perdent si no en fas cap ús.

Sigui com sigui, l'experiment neix de l'avorrimen estival. Ja veurem si arriba a ser res més que això. En principi, pots anar seguint tranquil·lament L2P en la llengua original. Si fes alguna cosa digna en castellà, la traduiria al català per als amables lectors.

L'experiment, a més, és un intent de parlar en tercera persona, lluny de subals i autors. És, en definitiva, una bestiesa.

salut!!

memoria y repetición ha dit...

m'encanta. de cop i volta personalitat múltiple. i a sobre en un altre idioma. quin gust i quina llibertat i quina força, estimat amic, fer allò que ningú espera de nosaltres.
a més a més, em veig en l'honor de formar part dels links en solitari. massa responsabilitat per un teatre buit, diria. tot i així, gràcies.

fryslan ha dit...

Me gusta, señor Subal, su personalidad múltiple, multilingüe, poliédrica, compleja, diversa, laberíntica, intricada, lúbrica, traviesa, lúdica, ludopática, enferma... Esto es un manicomio con demasiadas habitaciones para tan poco loco...

subal ha dit...

Per cert, fonts ben informades m'indiquen que avui fa anys, senyor Repetició. ha de ser estrany, això, oi, avui es un dia en què es celebra una repetició... felicitats, company!!! I gràcies per les seves amables paraules.

Senyor Fryslân, repeteixo que m'encanta tenir-lo per aquí, i per allà. És una alegria majúscula, cregui'm. I sobretot, miri a dreta i esquerra abans de decidir-se a creuar un carrer!

memoria y repetición ha dit...

efectivament.
la repetició d'una repetició.
cal la memòria per tal que la repetició existeixi i és aquesta la que fa que la repetició perfecta no existeixi. curiosa paradoxa.
moltes gràcies estimat amic.