dijous, d’agost 24, 2006

Lapidant democràcies

Transcric íntegre aquest post de Ficción Caracas (visiteu també aquest post de Periodismo de Paz). Si teniu temps i estòmac, mireu aquest video (una versió millor aquí), us ho recomano vivament. I després que vingui algun carallot a dir-me que això és la revolució que desitjarien a casa seva.

Abans de res, deixeu-me posar-vos en situació. Caracas és una megaurb formada per diversos municipis, i cada municipi té el seu alcalde. Juan Barreto és Alcalde Mayor de Caracas. Ahir va convocar a tots els alcaldes de l'àrea metropolitana a un consell consultiu en un teatre de la ciutat. Alguns d'aquests alcaldes no comulguen amb les idees de Chávez i el seu moviment. Barreto parla d'expropiar algun camp de golf, o alguna cosa així. Si observeu el vídeo, poc importa. Aquest home és un feixista i la democràcia a Veneçuela un frau.

*****
Este era un post sobre maticas.

Este era un post sobre maticas. Sobre el verde que crece en cada rincón de Caracas. Sobre ese verde que se niega a dejarse vencer, y que es capaz de crecer incluso en las grietas que se abren a los viaductos. Pero presencié la instalación de algo así como los Consejos Locales de Planificación, o algo así. Uno de esos nombres rimbombantes que usa el poder para seguir ofreciendo ilusión. Escribiendo mi post de maticas vi al alcalde metropolitana azuzar a la turba en contra de dos alcaldes presentes, elegidos por sus ciudadanos. No es fácil describir lo que transmitían las televisoras de el bochornoso espectáculo dado por este sujeto. Sólo me resta, prometerle a los ciudadanos del mundo, los que no conocen Venezuela, los que reciben opiniones contradictorias en torno a lo que está ocurriendo en nuestro país, los ingenuos o puros de corazón que quieren creer que en algún rincón del planeta se está construyendo una esperanza; sólo me resta, a esas personas, ofrecerles muy pronto un fragmento del discurso de Barreto (así se apellida el abominable personaje) para que sean ustedes los que juzguen qué está ocurriendo en Venezuela.Un cobarde que (simbólicamente, por ahora) hace atar por las manos a un contrincante para cachetearlo. Un fascista enloquecido que llama fascistas a los otros. Un tipo que es capaz de condensar lo peor del venezolano. Un patán abusador de su condición. Un fascista que se aprovecha del escaso control espiritual y emocional de una masa enardecida, para insultar y vejar a dos funcionarios públicos… No hay palabras. Es difícil explicar la patada que siente uno en el estómago al ver tanta ausencia de sindéresis, tanta irresponsabilidad. Ver a un sujeto haciendo chistes de mal gusto e insinuando en torno a supuestas debilidades sexuales del que no comulga con él. Es difícil creer que alguien pueda seguir siendo chavista luego de este espectáculo tan deplorable que ofreció el sujeto que demostró cómo puede operar el chavismo cuando se desespera al ver que la oposición comienza a organizarse, y el líder indiscutible se va a Asia por un mes, en medio de una baja en las encuestas, mientras ellos sacan sus cuentas y piensan qué será de ellos en caso de… En fin, este no iba a ser un post político. Había querido desterrar la política (por lo pobre y cloacal que se ha vuelto) de Ficción Caracas. Este era un post sobre maticas… pero el estómago tiene sus límites.

Post-post: ¿Qué hubiese ocurrido si López o Capriles (las víctimas de la cayapa) se hubiesen levantado y se van, o si responden a los insultos, en medio de la turba excitada (vamos, una masa enardecida es una turba, oféndase quien se ofenda)? ¿Qué pasa si la turba se abalanza sobre el escenario y lincha a estos dos políticos opositores? ¿Qué pasa si ese espectáculo se hubiese dado en un ambiente opositor? ¿Cómo hubiesen reaccionado los voceros gubernamentales? ¿Cómo se puede ser tan chabacano? ¿Cómo escribir de maticas en un país que la política se ejerce de una forma tan salvaje?
Ficción Caracas, 23 d'agost, 2006.

*****

Un altre exemple del comportament d'aquest alcade.




ACTUALITZACIÓ A LES 13.45.

Em sento plenament identificat amb la reflexió que aporta el senyor LuisCarlos en el comentari número 6 en resposta al comentari número 4 (també molt interessant) d'aquest balsàmic debat. Seny i sentit comú i estimació per la seva terra.

8 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Però pel que es veu, sembla que l'espectacle és ben grat al nombrós i selecte públic reunit.

subal ha dit...

En efecte, tens raó. No pretenc fer comparacions odioses, però també eren molt ben rebuts els discursos de molts altres polítics en l'època dels quaranta a Europa i la URSS... però no vull caure en demagògies.

El populisme té aquestes coses. Per a mi, això és un linxament polític en tota regla. I és una prova més que consistent que el que viuen ara mateix a Veneçuela és una dictadura (o dictablanda, doncs no hi ha desapareguts ni assassinats sumaris) envolcallada d'una fina capa de democràcia per al consum europeu.

Em sap molt de greu veure aquestes imatges, són d'una gran violència i el poble veneçolà, tots -chavistes i no-chavistes-, no es mereixen aquesta classe política.

A Caracas vaig comprovar, per exemple, que molts d'aquests alcaldes chavistes, a la mínima oportunitat marxen a viure a municipis on governa l'oposició. Tot això és una gran facècia, amic dErsu. Una gran tristesa. Un país que semblava que podia trencar amb un passat ignominiós veu com el futur que se'ls presenta, o el present en el què viuen, pot ser àdhuc pitjor. Noti's la següent frase que pronunicà aquest senyor que a mi em va escamar; "la clase media putrefacta..."

Bé, jo a Veneçuela i a molts països de llatinoamèrica observo que hi ha una classe alta molt xunga, molt lletja. En canvi, la poca classe mitja que existeix en aquests països és constantment perseguida, anihilada. Una revolució que no compta amb la classe mitja, amb els arquitectes, amb els metges, amb professionals... cap a on pot anar? La classe mitja veneçolana (i en conec algun exemple) es va empobrint a passes agegantades.

La revolució bolivariana, malgrat sí ha "donat" béns materials a les classes més desafavorides (i molt important; el dret a vot), està destruint la classe mitja. No pas les classes altes. Vaig visitar una urbanització que feia mal de veure de tant luxosa. M'ensenyaven mansions espaterrants i em deien els veïns que aquella mansió o aquella altra, on abans hi vivien súper rics súper antichavistes (que van marxar a l'estranger) ara són habitades per subsecretaris o ministres de Chávez. Això no és cap revolució. Això és un canvi de seients. No més que això. Els elits canvien. Aquest home que parla davant una massa excitadíssima no fa més que sembrar odi. Així no es canviarà res en aquest país.

Molts dels defensors europeus del chavisme argüeixen que tot això s'està fent seguint escrupulosament els camins democràtics. Aquest video desmunta totalment aquest argument. Es convida a l'oposició a parlar sobre el futur de la ciutat de Caracas, però un cop convidats, se'ls amenaça i insulta. és una aparencia de democràcia. És una merda.

dErsu_ ha dit...

Bonica entelèquia, la del poble veneçolà, bonica. El bon poble que no es mereix als senyors dolents que tenen com a dirigents, com si aquests fossin extraterrestres malvats arribats de l'espai exterior.

Llàstima, però, que de moment no hi hagin extraterrestres entre nosaltres, que jo sapiga. Però teniu raó, no hem de caure en localismes, així que millor estalviar-nos el gentilici.

Potser, tal vegada, tenim el que ens mereixem. O no. Tot plegat em recorda el final de la dita república romana, quan els partidaris de la dictadura afavorien les classes més baixes enfrontant-les amb l'oligarquia de les families nobles representada al senat, per tal de fer un canvi de cadires.

Perquè poden canviar les regles del joc, ser unes o unes altres, però en el fons el joc sempre és el mateix, aquí i allà, abans i ara, el de les cadires. Ja sabeu, la música que sóna, fem voltes al voltant de les cadires, i quan s'acaba la música ...

subal ha dit...

Interessant reposta, senyor dErsu. Interessant i molt intel·ligent per part seva, si és que jo puc otorgar aquest rang a ningú...

La seva resposta em faria endinsar en temes propis de la història veneçolana que reconec no dominar prou. Emperò, i sé que peco de coneixements més que parcials, la personalitat col·lectiva del poble veneçolà, si puc parlar en aquests termes, ve molt determinada per la maledicció del països productors de petroli, i per tant de riquesa que emana de la terra sense haver de fer massa esforç.

Segons paraules de molts dels veneçolans que he pogut conèixer, el poble veneçolà està acostumat a "rebre", i la relació dels poderosos amb els seus súbdits (en moments de dictadura)i electors (en moments de democràcia reals o aparent) ha estat sempre d'un paternalisme majúscul.

Lamento si de les meves paraules es pot substraure la idea del bon poble i del mal governant. però tal vegada sí poguem treballar amb aquesta idea; és molt més fàcil i popular regalar riqueses que provenen del cru, que no pas crear treball i riquesa. Però molt millor que no pas jo, i amb més raó de causa, parlà aquest home de teatre, caraqueny que va morir abans de l'adveniment de Chávez i la Quinta República, el senyor José Igancio Cabrujas que va deixar dit;

""Nunca levantamos muchas salas de teatro en este país. ¿Para qué? La estructura principista del poder fue siempre nuestro mejor escenario. ... ¿De dónde sacamos nuestras instituciones públicas? ¿De dónde sacamos nuestra noción de 'Estado'? De un sombrero. De un rutinario truco de prestidigitación. ... La aparición del petróleo como industria creó en Venezuela una especie de cosmogonía. El Estado adquirió rápidamente un matiz 'providencial'. pasó de un desarrollo lento como todo lo que tiene que ver con la agricultura, a un desarrollo 'milagroso' y espectacular. ... Un candidato que no nos prometa el paraíso es un suicida. ¿Por qué? Porque el Estado no tiene nada que ver con la realidad. El Estado es un brujo magnánimo. ... El petróleo es fantástico y por lo tanto induce a lo fantasioso. El anuncio de que éramos un país petrolero creó en Venezuela la ilusión de un milagro. Creó en la práctica la cultura del 'milagro'..."

I aquesta il·lusió de miracle ha perdurat en la ment de molts veneçolans i en la ment de tots els seus governants.

Si jo tingués el poder i fos veneçolà, i si pogués desfer-me de les corrupteles i populismes lligats des de sempre al poder, tractaria de fer un esforç per a reconciliar el país, i tractaria de revertir la maledicció petrolifera en una font de progrés per al país, però no la única.

En fi, noto que m'he posat a divagar. Tornant a la realitat, puc entendre que els que abans vivien ningunejats clamin ara per la revenja. Però cal ser seriosos i cal trencar amb aquest cercle viciós que és el de "sí, pero tu antes". I això, té vostè tota la raó del món, no és ni molt menys una característica única de Veneçuela.

L'impuls de la venjança

subal ha dit...

... deia, per acabar, que l'impuls de la venjança és contingent a l'home, no hauria de ser així per els Estats.

salutacions, senyor dersu, i benvingut de nou!

Romaní de Mata ha dit...

Jo no veig el feixisme per enlloc, aquest senyor, l'alcalde, estava responent a preguntes i la periodista en qüestió, l'estava metrallant abans que pogués acabar d'explicar-se, fins el més sant hauria saltat d'indignació...

No entenc que, voleu dir que uns és feixista perquè tu assegures que ho és?

El fet de recuperar uns terrenys que havien siguts usurpats il.legalment a la ciutat això és feixisme?

Au vinga que us donguin...

subal ha dit...

Clar, clar, els comportaments feixistes només són els de la corda que a hom no li agrada. Acusar a algú de ser agent de l'oposició perquè fa preguntes que no vols respondre, fer una mena d'escarni públic i judici summari a membres d'un altre partit, insultar a funcionaris públics, amenaçar-los, etcètera, és la cosa més democràtica que m'he tirat mai en cara.

Tu em sembla que ets molt chavista, però de lluny, clar, sempre de lluny, veneçuela queda molt lluny. Ets un chavista de boqueta, vaja. Et creus tooooot el que et diuen els mitjans que a tu t'agraden, anulant qualsevol esperit crític, perquè l'esperit crític només val a l'hora de criticar als teus contrincants polítics. A Veneçuela només hi ha una veritat, la oficial, la que et convé. Però esclar, que et convé tenir sempre lluny.

En aquest cas, i en la meva opinió, el "com" anula el "què". I sí, potser estariem d'acord que cal expropiar camps de golf, però em temo que els discursos d'aquest home porten massa verí a dintre com per arribar a creure's mitja paraula del que diu. Mira't si us plau el video que linco, a part del de YouTube.

Au.

ink ha dit...

hola! qu'est-ce que tu fais de tes nuits? il me semble qu'elles sont plutôt agitées...Dors un peu ça ira mieux demain.
j'ai commencé à lire Bolaño (carrrrrisssimmmo!), j'ai lu "Mexicains perdus à mexico", et j'ai trouvé ça... SUPER! aussi bien que quand j'ai lu Bukowski (me gusta mucho este/ esto?). et mainteant je vais lire "les détectives sauvages". je te tiens au courans... j'ai très envie d'écrire là dessus, mais là j'ai plein de choses à faire, alors j'écrirai sur Bolaño plus tard)
merci encore pour tout et surtout for your help on blogger!
gracias amigo (un amigo de verdad, no? a mi me parece que si)
au rrrevoirr!
ink