Dues consideracions d'altes hores

Conciutadans, dues consideracions d'altes hores.

La primera consideració és una denúncia.

M'he connectat al teatre buit des d'un pc amic i m'ha aparegut una repugnant pantalla de propaganda. Lamento aquest incident i em pregunto el perquè de tal succés. Potser us passa a vosaltres, també? L2P es veu corrompuda per una publicitat que ni jo ni vostès desitjen? En tal cas, què puc fer? La pregunta queda formulada i jo espero ansiós les seves respostes. La indignació, creixent.

La segona consideració és un suicidi

La segona consideració la he escrit en el segon comentari d'aquest post que farà la delícia dels pornògrafs que corren per la xarxa, que som tots nosaltres. Em recorda a una història que ens explicava un amic meu que va perdre la virginitat en un càmping gràcies a una holandesa anomenada Van Dughen, o alguna cosa similar. La seva història ens va acompanyar a tots durant la llarga nit de l'adolescència. Perdó, les llargues nits de l'adolescència. Recomano llegir el post de l'amic Fryslân, i si vostès volen, el comentari que li he deixat. A mi ara se'm fa pesat tornar a explicar la causa que em fa estar a quarts de tres de la matinada escrivint en un putu blog, que és aquest. Vostès em sabran perdonar, suposo que Fryslân també. Vaig a beure una miqueta més de vi.

3:54

Ho ha la nit dels Vidres Trencats. Hi ha la Noche Triste (o alegre). Hi ha la Nit Llarga, amb un cadàver de gos refredant-se en una habitació tancada, una nit d'estiu, a la quadriculada ciutat de Barcelona. Posem música. Bebem rom. L'encarregada del gos encara no ha arribat. Penso que potser he abusat relatant en un blog alié. Ara lamento la meva acció. Espero que la víctima del meu comentari no s'haurà ofès en excés, o que em sabrà perdonar. Un estrany sentiment de culpabilitat m'envaeix. Però també ressona dins meu la Pregunta; què hi fem aquí, vetllant un mort que no és el nostre?

4:06

Ha arribat la responsable de la gossa morta. S'ho ha pres bé. Crec. Està estupefacta. És moooolt fooort!, diu. Riu nerviosament, però conserva la calma. L'amo del gos està a Colombia. Ara el truca, i jo potser deixi d'escriure aquest post. Una nit, certament, molt estranya. Subal Quinina, per la Segona Perifèria.