El cas és Vota piedra

Que triste se oye la lluvia en las casas de cartón

Fa gairebé un any, es trobava servidor de vostès driblant buhoneros per una avinguda lumpen de la meravellosa i difícil ciutat de Caracas. Els buhoneros són persones que viuen a les perifèries de la ciutat, en barraques d'uralita o de cartró o de maons o de reixes que baixen al centre de la ciutat i col·lapsen els carrers amb les seves tendes lumpen de colors vius i venent qualsevol cosa convenientment piratejada. Mai havia vist tants models de samarreta blaugrana com aleshores. La història dels buhoneros és la història del desastre de Veneçuela, desastre que comença molt abans de l'arribada de Chávez al poder. Són gent del camp que prefereixen la misèria urbana a la misèria de l'interior del país. Però Veneçuela, malgrat ser una hiperpoténcia exportadora de cru, no ha fet gaires esforços per industrialitzar-se (és la maledicció dels països petrolífers) i no pot oferir més que un grapat de plàstics i objectes piratejats per als buscavides de províncies. Doncs bé, Chávez, aplicant el seu discurs pseudo, va donar total llibertat d'acció als buhoneros, i tal plaga bíblica, van conquerir el centre de la ciutat (vaig veure buhoneros fins i tot als passadissos inferiors d'un edifici del ministeri de Sanitat, si la memòria de peix no em falla.)

El cas és que la meva estimada aliada em va regalar un parell de cd's pirates del Conde del Guácharo, en un buhonero. Qui és aquest Conde del Guácharo, Subal? Calma, calma, poble àvid d'informació de primera mà. El conde és un humorista veneçolà que ha fet molta fortuna amb el seu humor picant sobre la situació política veneçolana. Per a mi, després de la profunda immersió en la vida social i política caraquenya, va ser una alenada d'aire fresc poder riure'm una mica de tot; una benedicció, escoltim-me, una benedicció. També em va obrir les portes de la percepció poder escoltar quan em plagui la meravellosa i xavacana llengua que usa aquest Conde, d'un veneçonalisme impactant. La llengua rabiosament viva del poble.

El cas és que el dia 4 de desembre hi ha eleccions a la presidència de la Rrrrrrreeeee-puh-blicah Bolivariaaaaaaannnnnn-ah de Venessssssueeeeela.

El cas és que, atenció, un dels candidats estrella és... l'humorista Conde del Guácharo.

El cas és que, a Veneçuela, la gent mirava les notícies amb una incredulitat hilarant quan la broma va adquirir els tons grisos de la certesa, allò que en anglès es diu sitting on the edge of the sit. La gent flipa, tios. Però Veneçuela és Vençuela i, com Mèxic; "Difícil que nada te ocurra aquí y, si no te ocurre, siempre puedes inventártelo, porque la historia más delirante se hace inmediatamente verosímil en México... Yo soy el mejor ejemplo de ello, como bien puedes darte cuenta..." [Mantra, Rodrigo Fresán]. Però Veneçuela també és el país de la rumorologia i la conspiració, i ara, per acabar aquest post, entreguem-nos a jugar quinieles conspiratives;

El cas és... a qui afavoreix l'adveniment d'aquest nou candidat?

A l'oposició? A Chávez? De qui coi és submarí, el bo del Conde Guácharo? Eh? Uh? Eing? Perquè la bossa de votants del partit és inmensa, tan chavista com antichavista. Són gent que vol votar piedra (o sigui, vol fer vot de càstig contra tots i contra tot). En fí, nois, que la democràcia és una tómbola de luz y de color, la democràcia agonitza arreu del món. Em comenten a la feina que a Brasil, abans de sortir en Lula, van presentar com a candidat a la presidència un mico. Llegeixo al diari que un dels candidats al Congo practicava el canivalisme durant l'eterna guerra. A la ONU es diverteixen escribint papers mullats i el Liban i Fidel agonitzen. La Xina dorm. Sigan atentos a sus pantallas, perquè aviat vindrà un gran terratrèmol sense fi. I se'ns acabarà la connexió a internet. Això últim serà insuportable.

PÀGINA OFICIAL DE VOTA PIEDRA

ENTREVISTES AL CONDE DEL GUACHARO (YOUTUBE)

Primícia per a la Perifèria. L'Autor enviarà a en Subal a Caracas aquest desembre, i enlloc de mis vacaciones de verano podrà relatar les seves vacaciones de navidad. I, potser, enlloc de parlar de Chávez podré parlar de l'etapa Conde Guácharo. Ves quines coses.