La revista digital Paper de Vidre va tenir a bé demanar-me un escrit sobre Bolaño. Aquí el teniu.
http://usuarios.lycos.es/paperdevidre/n33.pdf
Com que l'últim capítol de Mis vacaciones de verano anava destinat a parlar de Bolaño i de Caracas, doncs hem matat dos ocells d'un tret.
3. El Carib
6. El pe'o
8. No al pasado
(núm 33 de Paper de vidre)
4 comentaris:
ja hi som , gairebé, tots
Sí, tu, quina gràcia/il·lusió!!!
Llibreter, Ea, Todó, Polissó...
per cert, vas creant escola amb els teus fotopoemes, eh!!
Subal: molt bé, molt bé, molt bé l'article.
No estic d'acord que Bolaño no es pugui explicar, però no és lloc ara per discutir-ho. Si pensar això t'ha fet escriure aquesta crònica, endavant. La forquilla ataca de nou.
T'ho volia posar més avall però aprofito per escriure-ho ara: sense Bolaño, potser no hauria gosat mai escriure res i, menys encara, fer-ho públic. Apa, ja tens exclusiva: Bolaño fa escriguera.
Salutacions.
Benvolgut llibreter, tens raó; sí que es pot explicar Bolaño, però cal llegri-se quelcom més d'ell, a part de 2666, per fer-ho com déu mana. Jo, a l'hora d'escriure l'article només m'havia llegit 2666, i clar, hi havia coses que se m'escapaven.
I sí, és ben veritat; Bolaño fa escriguera.
salutacions, i moltes gràcies per les felicitacions, que trobo poc merescudes.
Publica un comentari a l'entrada