Ira bloguera

Subal, per fer temps abans d'anar a l'Orinal, on avui encetaven una nova temporada de recitals de poesia, s'ha dirigit a la lectura que David Sedaris ha fet d'un fragment escollit de la seva última novetat editorial, Un vestido de domingo.

No us parlaré de David Sedaris --només us diré que sembla l'Spencer de Hi ha que neixen estrellats-- i que la seva pronunciació és del tot femenina i nordamericana. Molt millor que jo en parla l'A.

Avui, la diana de la meva ira seran dues groupies ianquis --i aquest és el meu passaport, sóc ciutadana nordamericaaaaaana-- que seien a primera fila, perquè enveritat m'han caigut molt malament. Males putes. No sabíeu que un servidor tenia un blog, i que un blog serveix per abocar ires, oi? Oi.

Males putes. Us penseu que tot déu coneix els trets físics de Sedaris. Que un no es pot equivocar i preguntar amb el seu anglès de les perifèries si l'home que jeia al costat vostre era David Sedaris, que em fes el favor de guixar-me aquest llibre. El gringo que jo creia David Sedaris m'ha respost;

-Yes, and my wife is my boyfriend, hahahahahaha- Tot assenyalant a la donassa cabells de panotxa que es recargolava de riure mirant-me tal souvenir dels moros de les Rambles. El seu riure era del tot histriònic, enfollit, exacerbat i expansionista. I les meuques m'han mirat, m'han assenyalat, i han rigut. I capcot he tornat a la meva cadireta de plàstic de color negre i en Vila-Sanjuan ha passat com el katrina al meu costat i jo he plorat.

A-ha-ha-ha. Se'm cau la llagrimeta. Males putes. Sóc la vostra anècdota. Been there done that, but I knew a native soooooo funny, even better than Sedaris. Let me explain, etcètera, etcètera, etcètera. Males putes. Jo tinc blog. Jo-o tinc blog. I sereu objecte de la més terrible de les humiliacions. I ara els catalanets i catalanetes i habitants d'altres perifèries podeu fer ús del sistema de comentaris per mofar-nos plegats dels gringos desacomplexats que gosen riure's d'algú que té blog.

ps.-realment cal publicar això? Va, sí.