He d'anar amb molt de compte amb la bipolaritat literària. De vegades, no sé què pensar.
He d'anar amb compte amb les paraules de Chèjov, a qui cito literalment, del llibre Sin trama y sin final, ed. Alba.; [...] sólo se convertirá en una obra de arte si sigues las siguientes condiciones: 1)ninguna monserga de carácter político, social, o económico; 2)objetividad absoluta; 3) veracidad en la pintura de los personajes y de los objetos, 4)máxima concisión; 5) audacia y originalidad; rechazo a todo lo convencional; 6) espontaneidad.
He d'anar amb compte amb Espriu, que deia, més o menys, que la veritat és un mirall trencat, del què tots en coneixem algú bocí.
Així que millor no us parli del pe'o que tenen muntat allà.
Però com que hom és un imprudent i no té por a morir quan escriu, m'empantanego fins al fons de la maresma per endinsar-me al món de fantasies al.lucinògenes i psicotròpiques que és la política veneçolana. La d'ara i la de sempre.
Mireu què diu aquest dramaturg veneçolà, mort l'any 1995 ( pulutan de Chàvez en sabia ben poca cosa), que es deia José Ignacio Cabrujas, i deixem la monserga política per un altre post... us pensàveu que us parlaria més de les mosses veneçolanes, eh, lladres? Només us diré una última cosa sobre aquest tema. La relació entre dones-homes a veneçuela, m'atreveixo a dir que estadísticament, és de 3 a 1. Ho sigui, que allà sereu sempre benvinguts, si és que aneu amb bones intencions, clar; de malandros no els hi falten.
He d'anar amb compte amb Espriu, que deia, més o menys, que la veritat és un mirall trencat, del què tots en coneixem algú bocí.
Així que millor no us parli del pe'o que tenen muntat allà.
Però com que hom és un imprudent i no té por a morir quan escriu, m'empantanego fins al fons de la maresma per endinsar-me al món de fantasies al.lucinògenes i psicotròpiques que és la política veneçolana. La d'ara i la de sempre.
Mireu què diu aquest dramaturg veneçolà, mort l'any 1995 ( pulutan de Chàvez en sabia ben poca cosa), que es deia José Ignacio Cabrujas, i deixem la monserga política per un altre post... us pensàveu que us parlaria més de les mosses veneçolanes, eh, lladres? Només us diré una última cosa sobre aquest tema. La relació entre dones-homes a veneçuela, m'atreveixo a dir que estadísticament, és de 3 a 1. Ho sigui, que allà sereu sempre benvinguts, si és que aneu amb bones intencions, clar; de malandros no els hi falten.
Ehem, diu José Ignacio Cabrujas, citat per Fernando Coronill en el seu llibre El estado mágico. Naturaleza, dinero y modernidad en Venezuela;
"Nunca levantamos muchas salas de teatro en este país. ¿Para qué? La estructura principista del poder fue siempre nuestro mejor escenario. ... ¿De dónde sacamos nuestras instituciones públicas? ¿De dónde sacamos nuestra noción de 'Estado'? De un sombrero. De un rutinario truco de prestidigitación. ... La aparición del petróleo como industria creó en Venezuela una especie de cosmogonía. El Estado adquirió rápidamente un matiz 'providencial'. pasó de un desarrollo lento como todo lo que tiene que ver con la agricultura, a un desarrollo 'milagroso' y espectacular. ... Un candidato que no nos prometa el paraíso es un suicida. ¿Por qué? Porque el Estado no tiene nada que ver con la realidad. El Estado es un brujo magnánimo. ... El petróleo es fantástico y por lo tanto induce a lo fantasioso. El anuncio de que éramos un país petrolero creó en Venezuela la ilusión de un milagro. Creó en la práctica la cultura del 'milagro'..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada