0.44
Arribo a casa després d'una sessió més aviat tediosa de poesia. Per apreciar allò que és bo, s'ha de conèixer primer allò que no ho és tant. Miro el correu com de costum. Dos missatges; un d'anònim (K?), l'altre d'un llibreter a qui dono les gràcies més sinceres i a qui dono tota la raó del món; és evident que es pot escriure sobre 2666 i Bolaño, el que no tinc tant clar és que jo pugui expressar correctament les sensacions que en mi desperten, perquè són totalment noves i no les reconec.
El segon missatge, en efecte, és de K. M'indica un contacte. Copy-paste, però no funciona. Papa Google. Segona entrada. El Lamento de Portnoy. El diagrama de Bolaño revisitado
Oh, déumeu! És la Segona Perifèria! No; només una pujada d'ego. Penso que algú està copiant literalment el meu miserable blog de les afores; però això és una collonada, només utilitza la mateixa plantilla que jo. De color blau.
Esforço la vista i tracto de concentrar-me en el que veig. Vaig a estudiar-me aquest blog. És un sectari, l'autor, n'estic segur. Vaig a estudiar-me detingudament aquest post, i el diagrama de coloraines. Això és una bogeria. Què estic fent. Gràcies infinites, K.
Arribo a casa després d'una sessió més aviat tediosa de poesia. Per apreciar allò que és bo, s'ha de conèixer primer allò que no ho és tant. Miro el correu com de costum. Dos missatges; un d'anònim (K?), l'altre d'un llibreter a qui dono les gràcies més sinceres i a qui dono tota la raó del món; és evident que es pot escriure sobre 2666 i Bolaño, el que no tinc tant clar és que jo pugui expressar correctament les sensacions que en mi desperten, perquè són totalment noves i no les reconec.
El segon missatge, en efecte, és de K. M'indica un contacte. Copy-paste, però no funciona. Papa Google. Segona entrada. El Lamento de Portnoy. El diagrama de Bolaño revisitado
Oh, déumeu! És la Segona Perifèria! No; només una pujada d'ego. Penso que algú està copiant literalment el meu miserable blog de les afores; però això és una collonada, només utilitza la mateixa plantilla que jo. De color blau.
Esforço la vista i tracto de concentrar-me en el que veig. Vaig a estudiar-me aquest blog. És un sectari, l'autor, n'estic segur. Vaig a estudiar-me detingudament aquest post, i el diagrama de coloraines. Això és una bogeria. Què estic fent. Gràcies infinites, K.
Per veure aquesta joia més gran, clica aquí. Llegiu-vos el text del blog El Lamento de Portnoy, que explica el quadre. En moments com aquest tenir blog és de puta mare.
3 comentaris:
Hola.
Me alegra pasar a formar parte de tu vecindario.
No somos estrictamente una secta bolañiana, pero sí pensamos que rastrear los nexos de unión entre las distintas obras de Bolaño es un ejercicio muy satisfactorio.
Si rastreas por El lamento de Portnoy verás que ese no es el único post sobre el autor. Si no recuerdo mal, el último intenta eliminar del aislamiento en que se encuentra en el diagrama a Una novelita lumpen y enlazarla directamente con Los detectives salvajes.
Tu explora y ya hablaremos.
Un saludo
A partir del teu blog he sabut una mica qui és en Bolaño.
Després de llegir Borges vaig creure que mai podia llegir res més. I encara pateixo aquesta síndrome.
¿És aconsellable saltar a Bolaños després de molts anys amb Borges?
Hola Portnoy, yo soy un novato; apenas he empezado a bolañear. Cuando os atrape, quizás pueda aportar mi granito de arena en descifrar a B. Mira, te presento a K, que no sé quién es, pero me ha guiado hacia tu mapa.
Un saludo cordial.
Hola Bohemi, jo de Borges, em fa vergonya admetre-ho, només l'he tastat en petites porcions. Jo crec que Bolaño val molt la pena, però corres el risc de perdre el món de vista i d'actuar com un admirador d'Star Trek.
Jo et diria que endavant, que comencis. Aviat sabràs si t'agrada o no. Jo aposto per la primera opció.
Salute.
Publica un comentari a l'entrada