Mis vacaciones de verano. Secuestro Express.

Fa uns anys jo em movia per Mèxic D.F. en un tot-terreny de color negre conduït per un guarura armat. Els vidres de les windolas eren opacs i ennegrits, D.F. es reflexava en ells. També, si picaves els vidres amb el nus del dit aconseguies un soroll sord -clonc-clonc-clonc- a causa del blindatge. Obrir les finestres no es podia.

*

Poc abans de deixar Caracas ens trobàvem dintre d'un turisme fent cua per entrar al garatge del centre comercial, amb una única intenció: veure la pel.lícula que ens havien venut en la Glam Party que ja us vaig explicar al seu dia, Secuestro Express.

Un secuestro express, ja sabeu el què és? Vas en cotxe o pel carrer: et paren: t'agafen: et posen una pipa al clatell i et fan anar a casa teva, o bé a fer una ruta de caixers automàtics: si tens sort et deixen en vida. Temps estimat de segrest; unes hores o uns dies.

*

A dins del tot-terreny de color negre, el guarura, quan tornàvem d'una barra americana de la Zona Rosa, em va dir si volia anar a un bar clandestí on venien de tot. Alcohol, pipes, coca... fins i tot snuff movies.

-Snuff movies? Vaig dir bocabadat i amb un creixent nivell d'estrès.

El bigoti del guarura es va arquejar per deixar entreveure un lleu somrís d'orgull.

*

A la cua del garatge vaig preguntar a les meves acompanyants, que ara eren les meves dues úniques aliades, si sabien d'algun conegut seu que hagués estat segrestat.

-Sí. Fa dues setmanes van segrestar a un company meu de feina. Vols pujar la finestreta, per favor?

I em van explicar la història del seu amic, qui per cert acabava de ser pare, com qui diu. El van segrestar i a dintre del cotxe, mentres es dirigien al primer caixer automàtic va ser durament maltractat i vexat.

-Vexat?
-No ens n'ha volgut donar més detalls. Només diu que el van tractar molt malament, molt malament.

El seu amic estava cagat de por per si els segrestadors, els malandros, decidien anar a casa seva, on es trobarien al seu fill. Per sort el van deixar en una cuneta, quan ja havien buidat tota la targeta de crèdit.

*

- Et puc fer una pregunta? Tu has vist alguna snuff movie?

*

A l'interior del cinema, la gent es cruspia les seves crispetes i no van callar ni tan sols quan els primers fotogrames xocaven contra les nostres retines. La gent estava a punt de veure un fidelíssim retrat d'ells mateixos a la gran pantalla, però reia i feia escàndol.

Un de les primeres imatges de la pel·lícula, que serveix per a contextualitzar la història de Secuestro Express, és el famós tiroteig del puente Llaguno contra la manifestació de l'oposició que estava a uns passos del palacio Miraflores, el dia del cop d'estat del cap de la patronal veneçolana Pedro Carmona.

[Nota: hi han moltes versions sobre els confusos fets del puente Llaguno. Sobre qui va començar primer. A wikipedia trobareu dues de les versions sobre els fets, crec que molt il·lustratius sobre el caos informatiu en què viu la població d'aquell país. El que sí està clar és que els individus de la imatge eren destacats oficialistes que, en un moment donat, disparaven contra una manifestació opositora, i que ara el pont és un altar erigit a la revolució bolivariana.]

Aquesta imatge, que ocupa vint-i-quatre o quaranta-vuit fotogrames de pel·lícula, ha fet que actualment Secuestro Express estigui segrestada a l'espera d'una ressolució judicial. Però jo crec que en el fons la pel.li està segrestada per unes altres raons.

*

Sense deixar de mirar el carrer el guarura, que semblava incòmode i penedit d'esmentar les seves afeccions, respongué;

- Bueno, sólo ví dos o tres.

-¿Y qué tal?

*

El públic de la sala ja no reia. Veure la teva ciutat, veure que podries ser perfectament tu, veure el naufragi de la teva societat... A voltes se sentien murmuris, que segur que deien; hòstia jo treballo aquí, o, conec aquesta zona... de vegades se sentien sospirs d'indignació i assentiments de cap plens de ràbia.

Veia les cares de preocupació i d'angoixa de les meves acompanyants. En un ambient hostil, hom s'acostuma a no fer cas, a extremar la seguretat i tirar endavant. Quan veus que tot això que fas pot arribar a ser inútil, i que et poden segrestar tranquil·lament, t'envaeix una sensació d'horror i frustració molt estranya. Com si t'ofeguessis.

*

La música de la ràdio jo ja no la sentia. Mirava expectant la resposta de l'home que m'havia de salvar la vida, cas que em segrestessin a D.F., que mastegava amb parsimònia una resposta;

-Me agrada el valor, las bolas, comprendes, del güey que le hace esto a una mujer.

I va continuar conduint.

*

S'acaba la pel.lícula. Jo esperava un moment de silenci per a que els caraquenys tinguessin temps de superar el xoc de veure's reflectits en un mirall. Però no. Van tornar a riure i a trucar pels mòbils. Tot va bé, chamo. Les meves aliades i jo si que ens vam esperar un moment. Un moment per poder pensar. O per que la por i la taquicàrdia s'esvaís, i poder agafar el cotxe.