Amb tot, no us penseu que Caracas no tingui el seu encant. El té, suposo, per a cert tipus de persones, com podria ser a voltes jo. Impressiona la seva arquitectura; va de l'art ingenu que impera en els barrios, a l'art déco (se'n podrà dir així?) de la seva universitat central que és patrimoni de la humanitat, o el bellíssim teatre Teresa Carreño, una impressionant construcció de ciment armat i formigó, colossal, infinita, bellíssima. Si al color obscur del ciment li afegeixes la tonalitat de verds vius dels arbres que creixen sense control pel jardí que és Caracas... t'envaeix una sensació similar a... què sé jo! a El planeta de los simios! o als temples mayes de Tikal perduts en la selva guatemalenca!
La vegetació salva a Caracas de ser un Mèxic D.F. qualsevol.
Un dia abans de retirar-me amb la nineta dels meus ulls cap a les platges d'anunci de dentrifici, un contacte em va alertar sobre la ingenuïtat amb la que jo em dirigia a la costa. Dels misteris, del caràcter realista-màgic de la gent que allà habita, del cementiri d'elefants que muden les seves pells de vides anteriors en les platges de Choroní. Ara veureu per on vaig.
Choroní té pitjor accessos que Cadaqués. Una serp de paviment flirteja per entre els boscos tropicals freds i emboirats per tractar de sortejar la muntanya. Els autocars de la línia que uneix el poblet de pescadors amb la ciutat de Maracay van follats i només alleugen la marxa davant de la Virgen, petit altar il.luminat amb llumetes de nadal on hi ha la verge dels conductors de la línia Choroní-Maracay, davant de qui es senyen, i tornen a pitjar l'accelarador amb evident esperit suïcida.
Falta poc ja. Ella riu, està nerviosa, com un dofí captiu que pressenteix que aviat serà alliberat. Ella allà ha estat feliç, el poble amaga els seus secrets d'infantesa i adolescència, com també va guardar amb total discreció els secrets de Joan Pujol Garcia, un elefant que va trobar el seu cementiri. Sabeu qui va ser, Joan Pujol Garcia, venerable teatre buit de la Segona Perifèria? Potser us ho expliqui demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada