El bé comú

Trenco el meu silenci autoimposat per donar fe del fum. Per donar fe de la fraternitat. Per donar fe de la poesia. Per refutar les vagues i impostades teories, que no són més que llocs comuns. Per refutar institucions que no són més que tics atàvics, que no són sinó reis que corren despullats tapant-se les vergonyes, cada cop més sols i patètics. I els enlluernats de tanta autoritat bramant impostures per ocupar la trona feta de merda i fang. Jo ja m'entenc.

Aquesta nit ha estat històrica per a l'Orinal, i, sí, per a la poesia catalana en general. Nit de fum de cigarretes que s'enlairava des d'arreu de cada taula, una nit assembleària que ha reunit bona part de la poesia catalana del futur i del present en miraculosa i singular harmonia. Nit d'agitadors magnètics en homenatge a Vicent Andrés Estellés. La llista de veus que han passat avui per l'escenari, de tant llarga, que no val la pena posar-s'hi. Des d'Orlando Guillén, Casasses, Hac-Mor, passant per Vinuesa, Romera, Subirats, Àries, Pedrals, Todó, Gelonch, Florit, què sé jo, tants d'altres, fins arribar a l'alma mater de l'akelarre format pel nucli eufòric de la Pesta poètica, capitanejats aquest cop per Eduard Carmona... tants i tants poetes i rapsòdes, tant futur i tant present sota un mateix sostre... (I jo, en ple parentési, m'ho mirava meravellat). Les capelletes, d'existir, en l'Orinal es dissolen i cerquen bastir el bé comú que és la poesia. Les capelletes serveixen només a aquells que cerquen el poder mitjançant el vers (escadusser, val a dir), i res més, per a aquells que busquen la victòria, la glòria, aquestes coses tan passatgeres. I punt. En la poesia viva catalana no hi busqueu bel·ligerància ni meliquismes. Busqueu gent que s'ho passa bé plegada, i entre aquests, cerqueu la qualitat que més us vagi bé.

Joan Todó ho diu de la següent manera, en el blog de l'Anatomia 07/08;

Jo tinc la sensació que tot allò [capelletes, per exemple] va acabar cansant, d’una banda: al final, si t’ho mires des de fora, arribes a la conclusió que t’importa un rave si tal és neonoucentista o tal és convergent, agafes els llibres, t’hi vas obrint camí i, per dir-ho clar, deixes de llegir mitjans. I finalment deixes també de llegir la major part dels llibres, però pel camí potser n’has trobat algun d’interessant. O alguna idea interessant. I d’aquestes en voltaven ben poques. Vaja, perquè suposo que quan vostè reclama debat es refereix a debat literari, no? I bé, també estic d’acord amb vostè que no hi ha tant de soroll perquè ja tothom ha arribat exactament on volia.

j.t.

I nosaltres volíem estar aquesta nit a l'Orinal. Exactament on estàvem. I redéu, junts fem molt soroll.

I ara, més parèntesi. Gràcies. Les faltes d'ortografia les arreglo demà, que mira quina hora és.