Ahir nit vaig fer un munt de coses; vaig anar amb uns amics [aquest i aquesta] a l'inauguració de l'exposició dels 38 anys i nou mesos de l'editorial Anagrama on vaig poder reflexionar molt sobre el projecte suïcida i saludar al senyor Vila-Matas. Vila-Matas estava al costat de la taula de les begudes, però em va assegurar que bevia només aigua o sucs de fruita, la qual cosa, com a lector seu que sóc, li vaig agrair profusament. El senyor Vila-Matas és molt tímid, i jo, malgrat pugui semblar el contrari, doncs també ho sóc. No el vaig voler emprenyar més i em vaig dedicar a atacar altres taules curulles d'aliments i persones del món literari que s'abraonaven sense pietat sobre els brioixos i les patates.
Després, havent anat a prendre alguna cosa amb els meus amics, on també vam reflexionar amb veu alta sobre l'editorial suïcida i on vaig aprofitar per fitxar extraoficialment al meu amic com a scoutter llatinoamericà, vaig seure al meu sofà i vaig continuar llegint Los juegos feroces, primera part de la trilogia El día del Watutsi, de Francisco Casavella, premiat el mateix dia que ho va ser l'amic Comes. No sé encara si m'agrada el llibre de Casavella. Té un llenguatge únic i intransferible, molt especial, divagatiu. Jo ja hagués deixat el llibre, però alguna cosa m'impulsa a seguir... una mena d'hipnosi adictiva... Vaig anar a dormir admirat amb les primeres descripcions dels suburbis i barraques del Montjuïc dels anys setanta, d'una força i bellesa realment implacables i excepcionals. Perifèria pura i dura. A veure si en trobo algun exemple;
La innegable cercanía de la ciudad, de la industria, del puerto franco, la existencia en la montaña de jardines y monumentos que nada tenían que ver con la vida que allí discurría, y se justificaba con la vaga noticia de un acontecimiento remoto, la Exposición Universal, que había llenado la montaña de palacios para abandonarlos enseguida a la ruina, propiciaba más juegos. Mansiones perdidas en medio del bosque, un estadio olímpico ruinoso que a la luz de la luna, después de saltar verjas y muros, resplandecía en la pista arenosa para oscurecerse en las gradas hundidas como si el lugar fuese dominio de una Antigüedad inasible o el tejido de un utópico porvenir, un resto de sombra soñado por un Platón quinqui.[...]
Los juegos feroces, Francisco Casavella, Mondadori.
I ara ve aquest matí. Obro el correu de l'editorial que m'alimenta i que m'estimo molt i em trobo que la revista digital Periféria ha fet un extensa ressenya —signada per María Carballo López de la Universitat Autònoma de Barcelona— del primer (i únic) llibre que he comprat a Frankfurt i del que vaig parlar lleugerament aquí. Aleshores, per algun curt-circuit mental, he decidit que aquest post es diria Perifèries. I ja està. Ah, no. No està. El divendres aniré a la fantàstica i combativa llibreria Cap i cua, del resistent i admirat guerriler-llibreter Pepitu, que em reserva un exemplar de Help a él, del diuen que fabulós escriptor Fogwill... editat per editorial Periférica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada