dilluns, de juliol 02, 2007

Consideracions. Mai segones parts foren bones.

Lamento haver-los d'importunar dues vegades en un mateix dia. Això són un parell o tres de consideracions més. De propina. Perquè sí.

I

Urquinaona. Burkina Faso.

II

Veuran, anava jo en autobús per la Ronda del Mig, a la cerca desenfrenada de la meva clau perduda. Com un infant pagesívol, m'he posicionat just al costat del conductor, per veure Barcelona moure's amb més claredat. Hem passat per les obres de sota la Plaça Lesseps, i el túnel que estan foradant m'ha recordat de manera immediata al Túnel de l'Ànima de París. Sí, home, aquest;





Emperò, hi ha un detall que no m'agrada de les obres del túnel de sota Lesseps; la manca de pilons. Com ho farem, per estavellar princeses?

III

No puc permetre deixar de reproduir aquest fragment de l'escrit número Vint-i-tresè, de l'amic Sales, que m'acompanya en aquests hores incertes, sense cap mena de glòria. Se m'acut que "aprofitar l'avinentesa és com una mena d'eslògan generacional. Llegiu i sabreu què. Tira, Subal l'Escrivent.

Aprofitar l'avinentesa

Et furgues el nas amb l'ungla. Ansiós, n'arrenques totes les crostes. La sang et lubrica el dit i et permet entrar més endins, hi fas entrar un altre dit, i un altre i ja tens gairebé mitja mà dins del propi crani. Tu bio rnot tubi: alguna cosa no rutlla dins teu, en sents el tuf, i has decidit fer prospecció personal, que és el que recomanen els experts més famosos i els llibres més venuts; acabaràs, per fi, amb tots aquests traumes que no et permeten relacionar-te amb naturalitat i sense problemes amb els altres. I així cada dia escarbes una mica més fins que tens al bell mig de la cara un forat de la mida del teu puny —avergonyeix l'erecció inesperada que amenaça amb sobreeixir del xàndal que duus, amb tota seguretat deguda a la forta semblança de l'acció que perpetres amb aquells vídeos de fist-fucking que entrellucares un dia que et vas atrevir, borratxo, a entrar a un peep show— per on anheles pessigar i eliminar aquelles parts de la matèria grisa que no funcionen, les que et fan ser un antisocial i un cabró i un egoista infeliç. Lobotomia a través de l'autotrepanació, la felicitat per l'extirpació, ras i curt: less is more. No deixes de servar, de totes maneres, certa esperança de trobar, pel camí, alguna veta d'algun metall preciós que et permeti viure de renda la resta de la teva vida i oblidar tots els problemes psicològics. [...]

Sales, Martí, Dies feliços a la presó.