Via Wimbledon
Com que no tinc res millor a fer i em va el risc absolut de caure en el descrèdit i el més rotund dels ridículs, li he demanat a Entrellum que m'examini del text de Serés, que ha aparegut a la Selectivitat d'avui. Molt amablement, en Toni Ibàñez m'ha passat el text. Em suen els dits, que rellisquen per sobre el treclkyoita, el teclat.
El text és aquest; [1 i 2].
Ara me'l llegeixo, espero les últimes instruccions i a l'hora del House, que ja se'm fa pesat, m'hi poso.
Com que sóc un filldeputa, faré un meme d'això; comentin amb menys de 300 paraules el text de'n Serés. Passo aquest meme-filldeputa a El Llibreter, al mateix Entrellum, al meu amic Bononad —ull, que és metafísic—, al senyor Pedrals —que segurament ignorarà la meva súplica—, al senyor de Cuernavaca i a tot aquell que s'hi avingui.
Sort a tots.
Demà o demà passat, els textos sobre la meva taula. Res de Google.
7 comentaris:
Seria vostè tan amable d'especificar en què consisteix exactament el meme?
Gràcies
Ni meme ni memo ni hòsties, lo que pasa es que Vd. es un abusón.
El meme tracta de fer un comentari de text de posem cent cinquanta paraules, rotllo post. Ha de sentir vostè la pressió en les seves carns, la gota freda que rodola galtes avall... o és potser una llàgrima de desesperació? Si la caguem, ens anem tots al carall.
També pot deixar l'examen en blanc i jo consideraré que és un no-presentat i tant amics.
El temps corre. No copiïn.
Ibáñez, no me busque que me encontrará. Tiene un punto menos antes de empezar.
He dit cent cinquanta? És una miseria; posem-hi tres-centes paraules.
Aquí té vostè les preguntetes del collons:
part 1
part 2 (compte, que es tracta d'un palimpsest!)
Apali, que s'ho passi bé...
Vist, Subal. Demà o demà passat.
Amiguets, sentin-se lliures de no presentar-se a aquest examen. Les estic passant putes, amb el meu comentari. No tinc cap dret a jugar-los-hi aquesta mala passada.
Em sento avergonyit pel meu atreviment. Amb tot, presentaré el meu comentari, en penitència.
Publica un comentari a l'entrada