Per un grapat de vots

Aquesta nit ha passat quelcom de peculiar al centre de votació per a les eleccions presidencials veneçolanes, que revesteix la importància que vostès l'hi vulguin donar. L'affaire "Urnes de Barcelona".

Quatre caixes de cartró servien per dipositar els vots dels veneçolans dispersats per Catalunya, Illes Balears i País Valencià. L'emplaçament destinat a tals efectes ha estat la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, al carrer Obradors, perpendicular a Escudellers. Des de les nou del matí gent amb banderetes veneçolanes, gorres veneçolanes, coses veneçolanes, s'han anat acostant a la seu electoral i tal. Tenim un amic allà dins, com a interventor, per dir-ho d'alguna manera, o testigo de mesa, o testigo lince, en veneçolà genuí, i ens ha avisat que hi anéssim a les nou del vespre, doncs els rumors advertien que la cònsol no volia fer el recompte in situ sinó que es volia endur les urnes vés a saber a on i fer el recompte l'endemà, pràctica, certament, no reconeguda per les lleis veneçolanes. Les urnes s'obren al col·legi electoral i es comptabilitzen els vots tot seguit. Ai, cony, els veneçolans i la seva rumorologia!

Doncs res, que aquí em teniu, a mi i a uns tres-cents veneçolans, a un extrem del carrer Obradors, en mutisme absolut esperant qui sap què. En mutisme absolut perquè sabien que ningú els podria fer fora per incomplir les ordenances referents al soroll en la via pública. De sobte, observem que entra el cotxe de la cònsol per l'altre extrem del carrer i estaciona just davant del col·legi electoral. La gent es queda perplexa però no actua. Un servidor, bregat en mil batalles als carrers de Gènova, Florència i Barcelona, argumenta amb la gent allà concentrada que potser farien bé de bloquejar l'altre extrem del carrer, que dóna a Escudellers, per tal d'impedir el pas de forma no-violenta al cotxe de la cònsol. I dit i fet, un grupet destacat enfila el carrer paral·lel per assolir tal objectiu. Poc després apareixen tres o quatre furgones dels mossos d'esquadra. Suposo que vénen de fracassar en un altre lloc, i jo m'en felicito. La cònsol es comença a posar nerviosa, surt al carrer i comença el ball de trucades al mòbil. Tothom truca a algú. També ve la Tevetrés. Jo fumo sense parar. M'agrada fumar sense parar. Amb tot això ve un home que jo conec força bé; un home amb barba que milita en tots els moviments socials de Barcelona i diu ser del Partit Comunista Català. Un ferrocotroco, en slang. Gosa discutir de lleis veneçolanes amb un advocat veneçolà. Se'n va amb la cua entre les cames, com no podia ser d'altra manera.

Segons sembla, la primera reacció del consolat de Barcelona, vist que seria impossible endur-se'n les urnes a enlloc, ha estat tancar el col.legi amb les urnes a dins i obrir-les el dilluns a les vuit del matí, obligant a la gent de fora a quedar-se tota la nit fent guàrdia. I tots; pues vale. Després de tres hores i uns quants faxs, s'ha demostrat allò que tothom ja sabia; que les urnes havien d'obrir-se per a començar l'escrutini a les nou del vespre, al mateix carrer Obradors. Així doncs que ja feien tard. Jo he marxat deu minuts abans de les dotze, que em tancaven el metro. Estaven a punt a punt d'obrir les urnes i començar el procés de comptar poc menys de 1500 paperetes. Al arribar a casa he vist que a París i a Toronto, entre d'altres llocs, ha passat quelcom similar.

Hom pot pensar que endur-se les urnes a algun lloc és del tot inofensiu. Però són aquells que no coneixen com funcionen les democràcies llatinoamericanes, que són molt punyeteres i curulles de realisme màgic. Sigui com sigui, sembla que la cosa està donada i beneïda. Tot sigui a fi de bé, oi? Oi.

ps.- Em truquen d'Obradors i m'indiquen que per majoria absoluta ha guanyat, a Barcelona, Rosales, el tio de l'oposició. No pas a Veneçuela, sembla.

pss.- El dictador xilé agonitza al llit. No sé si obrir el cava o fotre'm a plorar.