divendres, de juliol 29, 2005

Bauçanita + 80º d'humitat= el que segueix.

No sé per què en Bauçà no va introduir una entrada pel concepte Estat, cop d' en el seu gloriós El Canvi.

Algun cop Subal ha jugat a buscar qualsevol paraula de la què li vingués de gust opinar en l'índex del llibre, i ha escrit la seva definició, intentant imitar l'estil de l'Inefable. Com que li manca la vergonya i l'amor propi, us el despullaré davant la vostra mirada crítica i despietada.

Vulgaritat, la. Amb els temps que corren, el fumar ha esdevingut la més perniciosa de les vulgaritats. No et pots encendre un cigarret sense rebre multitud de mirades enutjades que censuren el teu hàbit. Que els bombin a tots. Tu omple els pulmons i que els bombin a tots.

Podeu deixar les vostres opinions a la bústia. Abaix a la dreta.

Però en Bauçà m'ha defraudat; entre Estar bé i Estat, l' no surt el tant anhelat Estat, cop d'. Per tant, seré jo qui proposi la definició, i vosaltres qui la patiu;

Estat, cop d'. Interval de temps en què et pots alegrar de tenir televisió per cable a casa.

La noia de parlar: recargolat-espiral-complicat-suau m'ha assegurat que en disposen, a ca seu, i que ha viscut jornades memorables mirant tele-sèries gringues mentre els tancs-eruga escalaven els graons del parlament. Els tocs de queda haurien d'estar patrocinats per la FOX i la CNN.

[soroll de campanetes al·al·lucinògenes, senyal de que alguna cosa figurada s'acaba d'esvair.]

Perdoneu, peris, no em feu cas, avui, eh. És que això és un esborrany del què us diré si des de la Perifèria Petrolieria estant succeeix allò que un talp li ha fet arribar a la meva cap. "El cop d'estat és imminent".
La ironia de la qüestió és que tan uns com els altres estan pregonant el cop d'estat, d'alguna manera. jijiji. A tots dos bàndols els hi està bé que es parli de cop d'estat...

I jo penso; us imagineu que l'únic informador català, en cas de cop d'estat, sigui en Subal i la seva inesgotable font de malentesos? Em citaria tevetrés, cat ràdio, rac1, partal, espada, llibreter -perquè entre informació i informació us parlaria del llibre de Bolaño que m'enduré-, ressuscitaria a la Amat i al Miró, i Planeta s'interessaria per la meva incipient obra. Guanyaria molts milions d'euros. Pulitzers. Flash-flash-flash, que diria un amic meu que escriu.

I tot això succeiria. I jo mirant la televisió per cable i dient; piove, porco governo.