Trencaclosques d'estiu

Estiu. Després de molt de temps, recupero part de la pau interior perduda. El cavall desbocat de la metròpolis ara pasta despreocupat per un prat verd i groc. Sensació d'haver passat molt de temps amorrat a una via per on passa un tren de mercaderies, a un pam dels vagons líquids desfigurats per la velocitat, fent equilibris per evitar l'envestida que m'arrossegaria sense remei.

Als meus darrers post em remeto. Apressats, nerviosos, engabiats. Són infectes, em temo. El darrer és molt dolent. Els escriptors haurien de ser els franctiradors de les societats, apostats a les finestres i aprendre a saber esperar; estimar el seu fusell, que és l'escriptura i la veracitat i originalitat de les seves opinions. Els bloggers hauríem de ser com haurien de ser els escriptors, però això és impossible, perquè som fills del dia dia i de la immediatesa. Sovint d'una qualitat decepcionant. Tenim pressa, i no sabem per què.

Mirin-me a mi. Això de les perifèries literàries no m'ho estic explicant bé. Començaré de nou. La parcel·la del Trencaclosques mereix més rigor i atencions. Aniré, doncs, pas a pas, aquest estiu. Serà un conyàs, aquest estiu, L2P. La traducció que segueix és meva, sabran perdonar la meva incompetència.

Així doncs, hi hauria territoris i fronteres literaris independents dels traçats polítics, un món secret i, no obstant, perceptible per a tothom i, en especial, per aquells que pateixen majors mancances. Regions en les què l'únic valor i l'únic recurs seria la literatura; un espai regit per relacions de força tàcites que, emperò, conformarien els texts que s'escriuen i circulen arreu del món; un univers centralitzat que hauria constituït la seva pròpia capital, les seves províncies i els seus límits, i a on les llengües esdevindrien instruments de poder. En aquests indrets, tots lluitarien per a que els consagressin com a escriptors; s'haurien inventat lleis específiques, alliberant així a la literatura, si més no en les regions més independents, de les arbitrarietats polítiques i nacionals. Les lluites es lliurarien entre llengües rivals, i les revolucions serien literàries i polítiques al mateix temps. Aquesta història només podria desxifrar-se a partir de la mitjana del temps, "tempo" propi de l'univers literari, i de la localització d'un present específic: el "meridià de Greenwich" literari.

Casanova, Pascal, La República mundial de las Letras, Anagrama, 2001. Trad. al català per Subal Quinina.