L'entrevista

Porto a un autor a una entrevista.

Quina desgana, quina poca simpatia, quina poca inspiració, quina manca d'alegria, quina poca professionalitat, ni una engruna de cordialitat. Ni el pitjor dels funcionaris. Escolta, si no t'interessa un autor, no l'entrevistes i punt. No em fas perdre el temps a mi, i no fas perdre el temps a l'autor. Com saps si t'interessa un autor? Primer i abans de res, et llegeixes ni que sigui per sobre els llibres que t'hem fet arribar.

Arribo a ser el teu director i et fulmino i et foto al carrer. Però tu ets l'estendard del quart poder i la meva submissió no té límits. M'ajupo i et llepo amb fruïció les sabates de xarol. Gràcies, gràcies, gràcies per aquesta enorrrrme oportunitat que m'has donat, et dec un cafè, què cony un cafè; et dec un cubata. Un? Dos i tres! I un carall. Aquí, en aquest putu blog, JO sóc el quart poder, flagell de raaaaaates. Ostres, tu. Tan de bo arribés a ser un editor respectat, jo. Els meus cobejats autors, tu te'ls pintaries a l'oli. L'autor, a l'acabar la comèdia en què has convertit la trobada, et desitja que et vagi bé la vida. Et miro i ni el mires. Que et donin pel sac.