Faig un recés i em moc en cercles per l'habitació. Consumeixo un cigarret. La meva regió lumbar, quin mal. Em passo la tarda intentant arreglar el que no es pot arreglar. Per les tardes estic sub-sub-subcontractat i treballo fent la correcció d'estil d'un text per a una editorial que ni tan sols conec. Un text que cau com una llosa, un text infumable, la meva creu. Creieu-me. Infumable. Intolerable. Dos correctors d'estils han intentat atacar-lo, mes s'han esvaït, han desertat. Faria el mateix, però sóc tossut i em falta valor (i calers).
La mare que la va parir, a l'autora. Mai havia vist un text tan pensat per al lluïment personal del seu autor(a). Ras i curt, i amb un exemple que s'allunyi de l'argument de l'obra; si tu parles de futbol i resulta que hi ha un partit a la Romareda, l'autora li etziba al text un circumloqui de quatre pàgines explicant que la Romareda és un estadi de futbol de Saragossa i que Saragossa, oh, Zaragoza, antigua Caesar Augusta, bañada por las nobles aguas del río Ebro, oh, Ebro... (i quatre pàgines més de Zaragoza i noble Ebro) Cony! Deixa't estar de gènesis laudatòries que només demostren que domines la història de Saragossa però no saps escriure de futbol! Parla del putu partit de futbol! Veieu aquesta paret? Doncs cop de cap contra aquesta paret! Horror, frustració! Mai, mai, mai hauria d'haver sortit d'aquesta oficina bancària, mai!
I dit això, netejo la sang de la paret, recullo les ulleres del terra, em frego el front i torno en silenci al meu via crucis. Una cançó inconnexa i adolescent trona dins meu. A veure, Zaragoza, ciudad eterna, bañada por las plateadas aguas del río Ebro...
La mare que la va parir, a l'autora. Mai havia vist un text tan pensat per al lluïment personal del seu autor(a). Ras i curt, i amb un exemple que s'allunyi de l'argument de l'obra; si tu parles de futbol i resulta que hi ha un partit a la Romareda, l'autora li etziba al text un circumloqui de quatre pàgines explicant que la Romareda és un estadi de futbol de Saragossa i que Saragossa, oh, Zaragoza, antigua Caesar Augusta, bañada por las nobles aguas del río Ebro, oh, Ebro... (i quatre pàgines més de Zaragoza i noble Ebro) Cony! Deixa't estar de gènesis laudatòries que només demostren que domines la història de Saragossa però no saps escriure de futbol! Parla del putu partit de futbol! Veieu aquesta paret? Doncs cop de cap contra aquesta paret! Horror, frustració! Mai, mai, mai hauria d'haver sortit d'aquesta oficina bancària, mai!
I dit això, netejo la sang de la paret, recullo les ulleres del terra, em frego el front i torno en silenci al meu via crucis. Una cançó inconnexa i adolescent trona dins meu. A veure, Zaragoza, ciudad eterna, bañada por las plateadas aguas del río Ebro...
Umpah-pah, La cachimba i "els rostolls d'Angelina"
Raons de pes, 1991
powered by ODEO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada