Guanyen els Mourinhos

Una revolución comienza con una amplia difusión de ideas

de libertad, igualdad, etc.

Después viene el crecimiento de una oligarquía que está tan interesada

en aferrarse a sus privilegios como lo está cualquier otra clase dominante.

Orwell, George, Diario de guerra, 1940-1942, Sexto Piso

T'avorreix el nacionalisme? Doncs dues tasses, nen. Dues? I un carall; pren-ne quatre (CiU, ERC, PP i C's). El forat negre identitari serà el centre gravitacional de la nova legislatura. Salto d'alegria, com podreu percebre.

No, no m'agrada el curs dels esdeveniments.

Escric coses i les esborro immediatament. M'agradaria explicar-me amb total sinceritat per què considero que C's és una mala notícia, sense ferir cap susceptibilitat, començant per la meva; doncs penso que està bé que hi hagi més sensibilitats en el manicomi parlamentari. La democràcia no em fa por. Amb tot, pel laberint de la política em moc per pressentiments. I el que tinc avui no és gens esperançador. Els crits de libertad, libertad, libertad que es van escoltar a la seu de C's m'inquieten, com m'ha inquietat sempre que un dels cadells d'Espada, que sovint s'embafa del mot bilingüisme, no tingui més que un blog escrit en català entre els seus links preferits, i per reblar el clau, aquest únic blog en català sigui aquest. Pensareu que els meus pressentiments es construeixen sobre unes bases poc sòlides. Segurament.

Dues coses; no penso que C's sigui un partit progressista. Tampoc penso que sigui una força no-nacionalista. Estic pensant si populisme és l'expressió adequada. He dit que m'ho estic pensant. Desconfio sempre dels polítics, però encara més dels intel·lectuals amb afany de poder. Orwell, tan admirat pels intel.lectuals promotors de C's, va deixar dit en els seus magnífics Diarios de guerra, 1940-1942 (Sexto Piso); [...] en general [de la intelectualidad] no se puede confiar políticamente. Hi estic d'acord.

Amb aquestes dues afirmacions intentaré en breu escriure alguna cosa amb cara i ulls. Ara més que mai, m'agradaria escoltar alguna reflexió al respecte d'un amic que serveix cigalons a la vora la platja d'Ocata. És un desig, encara que sempre toca temes polítics de refiló, i potser aquesta petició que li faig és una putada, així que la meva petició es converteix en desig i punt. Discrepo amb ell moltes vegades, però és un arquitecte, no pas un dinamiter. I en aquest d'aixonsis necessitem construir i parlar i conèixer-nos, passar-nos les mans per la cara com fan el cecs. Perquè una cosa és clara; la visió que té el nacionalisme català sobre el país està distorsionada, com també distorsionada -i distorsionadora- és la dels amics de C's.

Per acabar, i per a que veieu que defujo la visceralitat, C's diu alguna cosa en la què jo podria estar d'acord. Però passo de menjar-me cap poma enverinada. Desconfio dels intel·lectuals, i més encara d'aquests.