Muntanyes de cadàvers

La meva cap, la meva jefa (jefe o jefa ja al diccionari!), m'aporta informació constant sobre el món de l'edició. Surt del seu despatx d'una revolada i llença sobre la meva la taula un o altre article, que sovint inspiren entrades en aquest putu blog.

Avui m'ha passat un estimulant article de El País que resa així; "Unas 900 editoriales paralizaron su actividad en 2005".

Me la llegeixo de dalt a baix, aquesta esquela que signa Miguel Ángel Villena. El malalt es mor de:

• Muchas pequeñas editoriales ignoran las dificultades que plantean los canales de distribución, la financiación estable o la promoción de un libro y se lanzan al mercado con más amor al arte que conocimiento del sector.

• El 65% de los libreros opina que las editoriales independientes deberían ser descubrir nuevos autores [per a que te'ls piquin immediatament la competència i es lucrin els grans], impulsar la afición por la cultura y crear un catálogo de calidad.

• A pesar de que Internet se está convirtiendo en el principal medio de comunicación de las generaciones de menos de 35 años, ni la mayoría de las librerías ni muchas pequeñas editoriales se han dado cuenta de la dimensión de este fenómeno.

Aquest article descobreix América, el Mediterrani i la sopa d'all. Res que no se sápiga... però 900 editorials? Silenci, vetllem els morts. Ressonen a la meva testa les paraules de l'editor de la magnífica DVD. Vaig anar a postrar-me davant seu agraint-li que publiqués material de Fonollosa, un dia que corríem els dos per l'Orinal. I vam parlar del sector. El seu posat era gravíssim, de patidor nat, de supervivent. Va posar tal enfasi en aquestes paraules que em va semblar que amagaven algun missatge per a descifrar. Les seves paraules teníen un to medieval i confessional, i jo respecto el secret de confessió.

Oració: Déu meu, assisteix-me i fes que caiguin Vàliums sobre la sopa refredada del meu futur professional!