.: Pim-pam-pum (2)

divendres, de novembre 17, 2006

Pim-pam-pum (2)

Querido diario.

Pim

Avui he acabat de corregir unes galerades que m'han amoïnat i obturat fins al dia d'avui. He podat un text que mereixia ser talat.

No
m'he
tallat
un
pèl

Pam

I ho he aconseguit gràcies a la meva determinació i gràcies a la peregrinació diària a la biblioteca del barri. A la biblioteca no et deixen fumar, internet va massa lenta i les adolescents són de tant bon veure que hom opta per no veure-les i submergir-se en el xapapote literari que tenia entre mans. Però he vençut. Quan ja marxava, sense donar crèdit a allò que feia, m'he acostat a la bibliotecària i he xiuxiuejat un títol que ahir em recomanaven els meus amics. I un altre. I un altre. I no n'ha trobat cap. Després, com a una última platja m'he aferrat a l'esperança de que tindrien a en Bon, Jordi Bonells. Seguint les paràboles del doctor Jauss he entès que havia de llegir Esperando a Beckett. I senyors i senyores, amb veu tremolosa i casi sense alè els hi dic que m'he fet soci de la biblioteca. Amb el sarró ple de les galerades decapitades m'he assegut a un banc de fusta del parc del davant i m'he encès un cigarret. He començat a llegir. M'he sentit renéixer, cony, amb tanta pressa que queda enrera! I acte seguit, he llençat el cigarret a mig fumar i he corregut cap a l'estació del metro.

Pum

I ja em veuen, apreciats clients, estic aquí davant dels seus nassos per a transcriure aquest paràgraf que per a mi té molt de cabalístic. A mi m'ho ha semblat, allà al banc de fusta. I he pensat que almenys una frase podria interessar a la secta bolanyera que es reuneix a esbudellar Putas asesinas a ca El lamento de Portnoy.

El llibre de Bonells, que va gosar dir que Bolaño era un piltrafilla, comença el seu llibre fent un estudi àcrata i fantacientífic sobre les connexions extraliteràries que hi ha entre autors començats en B i en K. Diu que aquestes lletres són absolutament importants per a la història de la literatura.

Los escritores con "K" (Kafka, Kundera, Keats, Kleist, Kerouac, Kipling, K(C)onrad, Tadeus Kantor...), forman una familia muy distinta de los escritores "B" (Borges, Benet, Bernhard, Baudelaire, Broch, Bove, Brecht, Bashó, Buson, Bellow, Balzac, Ingebord Bachman...). Pero entre "B" y "K" hay puentes, lazos, solidaridades subterráneas o no subterráneas.

Doncs veus que bé, allà al banc m'he enrecordat inmediatament del nostre senyor K, que feia comentaris bolanyistes i que ha desaparegut del mapa. O m'he enrecordat també de les tertulies a can Lamento del Portnoy, sobre la figura del narrador en l'obra de Bolaño. Qui és B? És la pregunta. Jordi Bonells, en canvi, espera a Beckett. Noto que m'apropo a alguna cosa que no sé que és. Bolaño, B, B, Bonell, B=K

Esta red de solidares ocultas queda de manifiesto en la petición de índole particular de Franz Kafka a su amigo Max Brod para que éste quemase lo que de ningún modo quería que fuera quemado: su obra inédita, sus cartas, sus manuscritos. "Te pido -le escribió-, que lo quemes todo, sin excepción, y preferiría que sin leer. Sin embargo no te impido que lo hojees, aunque en verdad preferiría que no lo hicieras." Y Max Brod cumplió a pies juntillas. No quemó nada. Hablar pues de "B" es casi como hablar de "K" y viceversa, aun hablando de cosas distintas.

Bonells, Jordi, Esperando a Beckett, Funambulista

Ummm, aquest llibre m'està agradant molt. I això que només vaig per la pàgina 10... primera aproximació, després de 10 pàgines y lectura d'aquesta entrevista: Jordi Bonells = Vila-Matas + Fernando Ballejo. Espero que al final del llibre pugui dir Jordi Bonells = Jordi Bonells.

Le calme absolu du la fin de semaine