dijous, de novembre 16, 2006

pim-pam-pum

U

Aquest quadre penja des de dilluns al piset del Guinarbronx. L'art no es compra; s'adquireix. O es regala. Què té aquest quadre que el fa tan especial? Un pintor en solitud, boira de ressaca, el sol que cega, la barriada que corona el trist turó pelat, el riu gris i cansat, el pont vell. La lletjor manresana.

Dos

Ahir: saludar a milicians. Aquests vellets tremolosos. Difícil imaginar-se'ls empunyar un fusell (o escopeta, que diuen ells). Llegeixo el meu discurs. Quan cito a Roth un pesigolleix em recorre l'espinada. Em sembla que la cosa va anar bé.

Nota; Doneu-li un micro a un ex-combatent de la guerra civil i espereu asseguts a que acabi. Les milicianes, en canvi, tan poc apreciades al front, són clares, concises i directes. Llegir les experiències de tots ells és sumament més interessant que escoltar-les. Parlo amb un ex-milicià que ve de Toulousse. Li pregunto si ell és el soldat de Salamina. Riu i diu que no.

Tres

Escolto a un dels millors medievalistes d'aquest país crucificar l'obra de Llull. És el carnisser de Milwokee i riem molt. Bastant. Llull als elefants els titllava d'orifanys. Sembla.

Quatre

Vosaltres potser no us adoneu de la meva desgràcia. Necessito llegir llibres que m'airegin. Clarificar idees. Propostes a baix a la dreta. Si tingués una unça d'amor propi no publicaria aquest post. Inspiració? Expiració. Inspiració? Expiració. Etcètera.

Cap comentari: