Editors bartlebys

Bartleby.- Nom amb què Vila-Matas va definir, amb molta fortuna, els escriptors que o bé deixen d'escriure dràsticament, o bé desapareixen sense deixar rastre. Per a més informació consulteu el llibre Bartlevy y compañía, del mateix autor.

Nota introductòria esmenada. La Supina Ignorància que habita en mi m'ha fet dir un disbarat. L'origen del mot Bartleby no neix amb Vila-matas, sinó amb Herman Melville (Bartleby, el escribiente). Gràcies per l'incís, Antoni de Sant Pol, y por la colleja, señora Gatopardo.

Caminava arrossegant els peus el matí de diumenge per la Fira de Frankfurt a la cerca de qui sap què. Molts passadissos estaven buits i la desolació envaïa l'ambient. Un cendrer ple d'una festa que s'acaba. I el cas és que jo volia conèixer la gent de Sexto Piso. I el cas és que en tot el matí no hi va haver ningú al seu stand. I el cas és que a la meva guia per no perdre'm per Frankfurt -Por orden alfabético-, es parlava d'un llibre de Sexto Piso que jo volia llegir, adquirir, fins i tot. I jo vinga a donar voltes de dalt a baix del passadís abandonat. La gent de l'agència literària Balcells i la gent d'Anagrama em fitaven i mica en mica s'anaven posant nerviosos. Un home d'una editorial veïna, al veure'm tant amoïnat, em va oferir un llibre seu, que jo vaig rebutjar per allunyar-se del meu objectiu. M'oferia un llibre infantil.

Res, els de Sexto Piso havien desaparegut deixant uns pocs llibres a les prestatgeries. Aleshores la noia d'Anagrama i la senyora de Balcells em van impulsar a cometre un pecat; emporta't els llibres que vulguis. No fotis, així, gratis? Gratis. Manllevats? Manllevats. Quan una agent literària i una editora et preguen siusplau que agafis els llibres i fotis el camp, no pots fer més que obeir com un cadell. Tres van ser els llibres de Sexto Piso que vaig furtar sota l'empara legal d'agents literaris i editorials. Qui va de Bartlebys perd els seus llibres.

Un dels llibres que vaig agafar fou El viento ligero en Parma, Enrique Vila-Matas, Sexto Piso México. Si us va agradar Entre paréntesis de Bolaño us hauríeu de llegir aquest llibre de Vila-Matas. És un recull de conferències i petits escrits molt vila-matians però que baixen molt bé -molt millor que les seves novel·les, que poden causar esgotament intel·lectual. Sempre havia escoltat que les obres de V-M eren curulles de sentit de l'humor, mes jo no el sabia trobar. Ara sí l'he trobat i em descobreixo al metro batent les meves mandívules desencaixades. Exagero.

El cas, i d'aquí el títol del post, és que trobo aquest paràgraf en un dels articles de El viento ligero en Parma (Un tapiz que se dispara en muchas direcciones), directament relacionat amb la seva novel·la Bartleby y compañía;

Otro colaborador muy eficaz en mi búsqueda de bartlebys fue Jean-Yves Jouannais, el autor de Artistes sans oeubres (Artistas sin obras), libro en el que citava a los shandys de mi Historia abreviada de la literatura portátil y que me aportó información muy valiosa sobre el tema de los del No (así es como llamo en privado a los bartlevys), tan valiosa como la de la existencia de esa Biblioteca Brautigan que acoge en Burlington, Estados Unidos, todo tipo de manuscritos rechazados por las editoriales. Mucha gente cree que esa Biblioteca Brautigan es inventada, que no existe, pero no es así.

Investigo una mica i confirmo l'existència d'aquesta biblioteca per a ningunejats, i penso que uns autèntics generadors de bartlebys són els Editors No; "NO et publiquem", "NO s'adiu en el nostre catàleg", "Aquest llibre NO és bo", etcètera. Jo podria enviar unes quantes tones de paper a The Brautigan Library, P.O. Box 521, Burlington, Vermont, 05402, USA, i així guanyaria uns quants metres quadrats d'espai per estirar les cames a l'editorial que m'alimenta.

Diari de Cuernavaca explica la història que hi ha

en els orígens d'aquesta misteriosa biblioteca.