Die vierte Erwägung von Frankfurt [4]

Nens i nenes que us vulgueu dedicar a malviure editant i venen llibres: Apreneu idiomes. Apreneu alemany. Si no ho feu així, busqueu la presencia supersònica i multilingüe de The Blot. Perquè ara toca explicar-vos, supervivents de les consideracions de Frankfurt, que hom es va sentir absolutament vulnerable, mut, com a milions de milles del lloc on era, intentant presentar el treball d'en Pedrals a editorials alemanyes amb l'objectiu de vendre'n els drets de traducció. Mark Sandman que estàs en el cel, il·lumina'ns.

Morphine, You Speak My Language
Good, 1993

powered by ODEO

Passegem bocabadats pel pavelló alemany, d'una vitalitat exagerada. Un Corte Inglés hores abans del dia de Reis. Sense cap mena de dubte, els reis de les portades arriscades, suggestives i originals són els germànics. (Observen una traducció d'Empar Moliner a l'alemany, i a mi se'm cau l'ànima als peus).

The Blot té una boca de pam i mig. Se'l veu realment impressionat. Té la tendència a resseguir amb les dits totes les portades, sentint els diferents tactes del paper. Ells és un il·lustrat i en veritat aprecia coses de les quals jo no n'he sentit a parlar mai. En fi. Arribem a un stand de poesia alemanya. I en The Blot comença;

-Bla, ble, bli, blo, blu?
-Ja -diu el personatge de l'stand alemany.

I de nou;
-Bla, bla, Pedrals, ble, bli, bli.
-Ah?
-Ja. Furgatori, bli, bli, blo.

I jo; Eing?, i en The Blot vinga a parlar coses estranyes i jo vinga a fer-me petit, i a maleir la meva incompetència lingüística. I li demano a en The Blot; ja li has dit que va esgotar la primera edició d'Escola Italiana, publicada ni més ni menys que per Edicions 62? I ja li has dit que en pre-Nobel de Literatura, el mestre Gimferrer, avala l'obra d'en Drals? I ja li has dit que...? marededéu, quina vergonya...

I així passem l'estona, The Blot parlant alemany i jo estirant-li la màniga intentant aportar valor afegit a les seves paraules. Estarà publicat en alemany l'amic Pedrals, l'any vinent? Tant de bo. El tantu, que se l'apunti en The Blot.

També cal destacar el descobriment d'un Pedrals germànic, que recitava tancat en una peixera radiofònica, i els oients agafaven els cascs i se l'escoltaven i reien i s'emocionaven i em va semblar meravellós, tot plegat. De nou, l'agitador cultural The Blot potser aconsegueix que vingui a Barcelona, a l'Orinal, per a escoltar-lo recitar en les nostres terres. És tan curiosa, la poesia, que jo sense entendre un borrall vaig reafirmar que la poesia és un llenguatge secret però universal, que s'entén, vatua l'olla, malgrat ésser recitada en alemany. És fantàstic, no creieu? A la foto, el senyor The Blot escoltant al Drals alemany de nom desconegut. The Blot, n'estic segur, ens sabrà dir qui és.

Més tard, quan tota la indústria editorial alemanya ja sap qui és Josep pedrals, The Blot i Subal s'estrenyen la mà i es desitgen bona sort. Ell torna cap a Barcelona, i a en Subal encara li espera consumir el diumenge. Subal és un neci, car pensa que el diumenge és un dia trist. Que la gent marxa, que tot s'acaba, que els stands es buiden, i és ben cert, carall. Però encara li queda alguna agradable sorpresa per a relatar...

*

-Subal.
-Què.
-Molt fluixa, no, aquesta crònica?
-"Es diu l'artista/ per cop enèsim/ que es pot ser pèssim,/ mai: pessimista", Josep Pedrals, dixit.
-No tens vergonya, tio.
-Cap ni una, nen.