Subal Confidencial

-Subal.
-Què. No em molestis, que encara em falta firmar la última Consideració de Frankfurt
-Home, això de Frankfurt ja està passat de moda...
-Shhhhht. No em molestis. Jo perseveraré amb el meu negoci, vale, tio?
-Però t'has mirat el devedé?
-Sí.
-Fes-me, doncs, un confidencial. Subal confidencial.
-No el vaig veure tot. Però gràcies al putu devedé ara sé que hi va haver un cop d'estat.
-Un cop d'estat? Collons.
-Sí. Un cop d'estat, i jo sense saber-ho. El Montilla era el rei, i en Carod el Tejero.
-Ah.
-Sí.
-I ja està? Aquest és el teu confidencial?
-Sí. Puc explicar una anècdota?
-Tu mateix.
-Després vaig veure un altre devedé.
-Quin?
-La parada de los monstruos.
-Et veus en cor de fer un paral·lelisme entre La parada de los monstruos y Confidencial CAT?
-No. Sí. Sí, m'he il·luminat, tio, m'he il·luminat. Posa'm unes negretes.
-Vols un color ben llampant?
-Sí, sí.
-Va doncs, tira milles.
-A Freaks, de Tod Browning (1932), hi ha una senyora molt guapa (i molt dolenta) que utilitza i manipula als nostres estimats freaks. La senyora no pateix cap disminució física, és, diguèssim, normal. I saps com acaba, la senyora?
-No ho sé, jo no he vist la peli.
-Comença així;

-I acaba així;


-Subal, ets un intel·lectual.
-Els nostres lectors també.