dimarts, de novembre 15, 2005

Fer el mal de manera gratuïta

Avui seré gairebé tan críptic i inútil com Veu Literària. Avui faig amics pel simple plaer de fer-los. No busqueu en mi missatges profunds o afany de rectitud. Je suis un périphérique i no em busqueu raons. Busqueu incendi, en mi. Així que faig esclatar el còctel molotov a la façana de Veu Literària i el foc busca les finestres i jo que m'encenc un cigarret i em poso les mans a les butxaques i el foc balla en les meves lents. Rememoro aquella escena de La Haine. Un francomagreví obre la finestra del seu pis que dóna al carrer, es bufa les mans i col·loca els amplificadors cara als altres blocs anònims. Fot un fred que pela, però el dia és radiant, fotem-li banda sonora. Fa girar els dos plats i fa uns escratch de prova. Després el vinil treu fum. El Missatge rebota per les parets pàl·lides de la ciutat dormitori i m'arriba a mi i al meu particular i patètic incendi i em reconforta. I torno amb el meu embat; com m'avorreix Veu literària.

Fins aquí la part inútil del post. Ara toca la part críptica.

A l'editorial em rebut una reading copy [llibre de gratis que serveix per valorar si convé o no fer-ne una traducció] d'una editorial gringa de feministes. M'imagino dones abillades amb barrets de llana de color verd i amb arracades a les aletes del nas, que fumen. Elles van rebre el primer ultimàtum que he donat com a subaltern aprenent d'editor. Després de dos mesos d'enviar una quants correus electrònics sense resposta subsegüent, l'altre dia vaig dir prou. Vaig escriure un mail sec, dur, colpidor, breu. Per respecte no les vaig amenaçar en anar a la perifèria per a que en TdQ les insultés de manera desbocada. Ja ho vaig fer un cop i reconec que em vaig sentir bé, d'haver-ho fet. No observeu amb preocupació que cada cop faig més referències a TdQ? És com la cançó dels gais romanesos, que la porto insertada al disc dur des de fa dos anys. Les àvies dirien que això és una pesadilla.

El cas és que ja tinc el llibre, finalment. M'agradarà llegir-lo, n'estic segur. La part críptica de la cosa és que com que no volem que la competència que llegeix aquest miserable blog o bloch o bloc se'ns avanci, no en puc dir res més. Tu m'entens, jo sé que tu m'entens, cantussejo mentre em poso la visera al revés i moc els braços com si fos de Harlem o Toulouse.

Em molaria parlar-vos d'aquest llibre i d'un altre que també ens ha arribat, però no puc/vull fer-ho. Esbosso un somriure malèvol, de petit cabró, ja de nen era força malparit. Les temàtiques d'ambdós llibres són apassionants. M'agradarà contactar amb un dels autors, cas de firmar el contracte. Sento que tinc algun punt en comú amb l'autor/a, i faig volar la ment; com li enviarem les liquidacions? És una pregunta molt pertinent.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo, en canvi, no seré gens críptic:

El llibre que vostè em volia fer veure per sorpresa fa any i mig que corre per Laie, així que l'intent ha estat bo però no ha tingut efecte. Encara espero que em sorprengui algun dia. Per cert, el Saló del Llibre em va semblar patètic.

Ja li havia advertit: la realitat sempre decepciona...

K.

Toni Ros ha dit...

A vore si m'aclarisso... ¿o s'us està empegant la criptografia de la veueta literària awquesta? Subal: vols dir que ja tens EL MEU LLIBRE [UCP] i que te'l llegiràs amb molt de gust i en faràs una krítika sicera i sencera? NO ESPERAVA MENYS DE TU.

N.B. Et mereixes tornar a sortir al "Parlen de TdQ". Ara t'hi poso.
http://www.freewebs.com/tonibanez/parlendeTdQ.htm

subal ha dit...

Té vosté tota la raó, senyor K. Jo en canvi no l'havia vist mai. Un amic ben informat em va advertir que ja no era cap sorpresa, el llibre. Si el conegués li tornaria els dos eurets de l'entrada. Recordi que sóc un sectari jove i desinformat, tingui paciència amb mi.

TdQ, parla amb 62 i que me l'enviïn de promoció.

subal ha dit...

TdQ, rellegeixo el vostre missatge críptic i hi ha hagut una terrible confussió; no m'he llegit encara el seu llibre, home-mussol. Parlo de dos llibres que corren per on jo treballo. Com li dic en l'anterior missatge críptic, que els de 62 s'enrotllin i me l'enviïn a una adreça que ja convindrem per correu privat. Jo li prometo una ressenya marginal en aquests polsós bloc miserable.