Uns dels nostres

L’amistat és com l’amor però sense contemplacions. L’amistat és amoral. Ahir cerveses amb una representació d’amics de tota la vida. Els amics, Subal no els va fer a la universitat sinó al parvulari. Tots estem en franca decadència, derrotats pel pas del temps. Encara no vençuts, això ve amb els anys. Reunió per honorar la presència d’un de nosaltres, que ara viu a París. Treballa d’aturat francès. A ell li vaig demanar una crònica sobre els Fets de la Perifèria, però va passar per alt la meva súplica; ara ja no l’espero perquè la perifèria ja no m’importa. Ens explica que de cotxes sempre se n’han cremat, a París. També que li van endossar un cop de cap sense motiu aparent en una creppèrie, amb un balanç total d’una dent esberlada i manca de seguretat envers el proïsme.

Un altre dels nostres explica que deixa definitivament el món de l’hoquei patins; una lesió crònica i manca de motivació. Se m’encongeix el cor quan detalla el moment en que desa les guardes i el casc a les golfes. Vint anys de vint-i-sis jugant sobre rodes, poca broma. Bevem unes quantes cerveses. Torno a posar sobre la taula l’Affaire. I ningú em dona ni un punt de credibilitat. Així el podré tornar a posar sobre la taula en la següent trobada.

Què és l’Affaire.

1.Pla diabòlic que surt a cada sopar. 2. Acte terrorista consistent en omplir d’eslògans sublevants i amenaçador les parets del forat on diuen que ens van educar. 3. Missatges dirigits a tacar amb la infàmia i la sospita a dos professors en concret. Un d’ells era un tardofranquista que explicava filosofia, d’aquí ve la meva afició a detestar el pensament filosòfic destinat a individus menors d’edat. A ells, per l’edat i la incultura, se’ls hi nega el dret de rèplica.

Un dels nostres sempre diu que té ganes de desafiar al subnormal del Professor en qüestió a un debat filosòfic. Aplaudeixo aquesta iniciativa, però m’agrada més el pla de sabotejar les parets de l’escola.

L’Affaire és desestimat coincidint amb els primers cubates de la nit. Sempre.

Un dels nostres apunta que a l’escola els cabrons ens han inserit la Culpa Catòlica al cervell i això ens limita en el nostre dia a dia. És un pensament que sempre he compartit, i m’agrada poder donar-li tota la raó.

Li dic al cantant de Chiuaua que l’altre dia va sortir a la Perifèria. Algun dia parlaré més d’Electric Chiuaua, i també, per què no, d’Explosión Bikini, grup en el qual militava un Drals inversemblant. Recordo que va dir que li publicaven un llibre a 62 i no me’l vaig creure. Ell sempre ha cregut en sí mateix. Aquest és el seu secret. Recordo que en una època no parlava més que de trobadors medievals i d'una enciclopèdia que estava escrivint!

El cantant de Chiuaua, el meu amic a prova d’anys, em senyala el senyor Eusebi. És un mític personatge de Gràcia, que ara dibuixa un retrat a la taula del costat. El cantant m’explica que en un moment donat el senyor Eusebi canta Strangers in the Night, i que a voltes també recita discursos d’Adolf Hitler, però inventats. Tothom sembla que es rigui del senyor Eusebi, però en veritat crec que deu ser al revés. El senyor Eusebi, que ronda els setanta, és qui es riu de nosaltres, que comencem a apreciar el sabor del fracàs, del qual ell en deu estar més que avorrit. Ell ja ve de tornada. M’agraden els seus quadres (estan exposats al bar Sunset, molt a prop de la Plaça del Sol). Art ingenu. Picasso + Mariscal = Eusebi. El vellet és gran.

De sobte, seguint un mecanisme misteriós, teoria del caos, el senyor Eusebi entona l’Strangers in the Night. El senyor Eusebi té un llavi inferior prominent, que es menja el llavi superior, i els capellans dibuixen un moviment el•líptic que va a parar a la closca del retratat. Ric i em cau la llagrimeta. Perdo el coneixement momentàniament i prenc nota mental per a la Perifèria, ara que estic tan autobiogràfic. Reprenc la consciència i observo que el senyor Eusebi declama a Hitler. Ho fa sense cap emoció, com un guia turístic. Penso que després allargarà el braç, estendrà la mà vers el retratat i dirà; un euro. Ric, riem. Els meus amics. Ah, els meus amics.