dimecres, de novembre 23, 2005

PdV 34 o l'arxipèlag Tokelau (oceà Pacífic)

Acaba de sortir la revista digital Paper de Vidre. La trobareu a cap quiosc. A cap llibreria. A cap biblioteca.

Per la part que em toca, m'agradaria dedicar el meu article (L'aristòcrata lumpen) al senyor K, per a que serveixi de desgreuge per la patineé del Saló del Llibre, i en agraïment per l'amable suggeriment que em va fer en el seu dia d'adquirir la revista Turia.

I com que observo atònit que si penges una foto la gent et comenta més, aquí teniu una foto de la perifèria que escanya Caracas, foto que casa amb la imatge que obre el número 34 de PdV. Apa, fins aquí la promoció i l'autobombo. Salutacions i til·les.



Salutaciones muy especiales para Aura, que me sigue desde la Ciudad de la Eterna Primavera -ciudad que extraño y en la que pienso muy a menudo- y que me consta que está aprendiendo catalán a base de desentrañar mis mensajes periféricos. Saludos extesibles a Andrés y a Rosana.

5 comentaris:

tina vallès ha dit...

"I com que observo atònit que si penges una foto la gent et comenta més, aquí teniu una foto de la perifèria que escanya Caracas..."

No ho has entès bé. La foto ha de ser TEVA ;)

subal ha dit...

aixxxx ;-P

salut, Tina!

i per quan podrem veure els teus rinxols po el intenné!!!!???

Anònim ha dit...

subal, continuant amb el que dèiem a Quaderns, sobre PdV, internet, paper, vida social, aquí dius "a cap quiosc. A cap llibreria. A cap biblioteca." Llàstima. Però enhorabona pels 34 primers números, clar que sí. Antoni - Quaderns.net

subal ha dit...

Bé, enhorabona als que porten la revista; jo sóc un simple col.laborador de fa només dos números.

Aviam, jo crec que hem de ser condescendents amb les mares de l'invent. Jo no sé com va començar això, però estic gairebé segur que va començar amb superhàbit de ganes i amb dèficit de diners.

Escriure a internet surt gratis, i fer una revista digital, també. Parlo en termes econòmics, clar, jo crec que cal saludar l'esforç ingent de qui organitza la revista, i de la qual no reben ni un duro. Això és molt important, almenys per mi.

Hi han revistes que s'inscriuen només en l'àmbit dels zeros i uns que són collonudes; Literaturas.com, per exemple, o barcelonareview. Segur que serien deficitàries, si sortissin en paper. Es per això que la frase que cites jo la vaig escriure amb cert orgull; si hom té ganes de fer una revista però no té calers, sempre queda internet... i bé, sempre li dóna un toc misteriós, això de buscar i trobar per internet.

Clar que estaria molt bé que sortís una edició en paper, però si no ho han fet les seves raons tindran.

De totes maneres, crec que el senyor director hauria d'estar content; que et preocupi que no surti en paper vol dir que la revista t'interessa, ni que sigui una miqueta.

I una altra reflexió. Crec, és una opinió, que internet està canviant, o hauria de canviar, els hàbits dels editors; abans els editors es dedicaven a esperar manuscrits. Amb internet cada cop passarà més, o hauria de passar més, que els editors s'hagin de buscar la vida cercant per la Xarxa. En aquest sentit, la situació de PvD és inmillorable, doncs conviu en el mateix àmbit dels escriptors frustrats, o bloggers, amb alguna aspiració literària.

Respecte la qualitat literària de PdV em permetràs que no tingui cap opinió formada; el que em pot agradar a mi et pot no agradar a tu, i viceversa.

Crec que relatsencatalà i PdV són necessaris, i ja veuràs d'aquí uns anys amb el tema del llibre digital. Els problemes que tu ara veus, potser resultaran atrotinats i passats de moda, com allò que deies tu sobre el relat d'Empar Moliner i la pol.lèmica del tramvia. (he estat investigant el teu blog, i té un "fons editorial" collonut.)

salut.

subal ha dit...

On dic literaturas.com volia dir sololiteratura.com