dijous, de novembre 03, 2005

Parasitant

Avui m'he passat el dia parasintant. M'he instal·lat en un blog que no és meu i he fet petar la xerrada. No he estat massa agradable, ho reconec. No he estat amable. Però ahir vaig pensar que allò que s'esdevení al Congrés podria haver fet canviar d'opinió a algú. Però estava equivocat, crec.

De totes maneres, val a dir que el meu interlocutor vàlid era bona persona, però malgrat ser-ho, jo m'he sentit a les antípodes. És això que us dic; dec ser una mala persona. Però em fumo un cigarret i faig com si res.

4 comentaris:

le polisson ha dit...

Observació adient?

"On són els 'progres'?
Què se n'ha fet, de tots aquells artistes 'progres' espanyols que es van passar la campanya electoral reclamant un canvi a Catalunya? ¿Algú els ha sentit, ara que Catalunya vol canviar Espanya?
Els últims dies hem assistit impertèrrits a les reaccions irades de l'Espanya de sempre. La vella guàrdia del PP s'ha ajuntat amb la del PSOE, el Defensor del Poble amb el governador del Banc d'Espanya, els militars amb la família reial, el Jiménez Losantos amb el Pedrojota, i els ultres que rebenten actes amb les pàgines webs que proclamen el boicot als productes catalans.
Res de nou. Ja sabíem que aquesta Espanya existia. El problema és que ens pensàvem que també n'hi havia una altra. I ha resultat que no, que les dues Espanyes poden estar a mata-degolla pels matrimonis homosexuals, per la immigració o per la guerra a l'Iraq. Però quan es tracta de reconèixer que aquest Estat el formem nacions diferents, només n'hi ha una, d'Espanya: la que desbarra. Els altres callen, i amb els seus silencis tan eloqüents deixen Zapatero com Gary Cooper: sol davant el perill.
¿O és que heu sentit algú que hagi sortit a defensar una Espanya plurinacional? ¿On són els amics del Serrat: l'Ana Belén, el Joaquín Sabina o el Víctor Manuel? De la manera que els agrada signar manifestos, ¿per què no en fan un que reclami respecte cap a l'Estatut que ha aprovat el 90% dels catalans? O ¿per què no organitzen un concert Per a una nova Espanya a Las Ventas? ¿No deuen pas tenir por que els xiulin, com li va passar al Raimon després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco?
A les eleccions del 2003, el PSC projectava vídeos de gent de la faràndula espanyola, com Ramoncín, Imanol Arias o Juan Echanove, que apostaven per un canvi a Catalunya. ¿Els heu vist que obrissin la boca ara? Algú sap on para Javier Gurruchaga, que cantava l'All you need is love amb Pasqual Maragall?
¿És que ningú de fora de Catalunya pensa aixecar la veu per protegir els catalans dels insults que rebem? ¿Què en diuen, de tot plegat, comunicadors amics com Millàs, Gabilondo o Vicent? ¿On són aquells famosos que apareixien en espots de la Generalitat dient que els catalans érem gent molt acollidora? No vull creure que només surtin a defensar Catalunya si cobren. ¿I on és aquella plataforma d'artistes que, amb la família Bardem al capdavant, cridaven No a la guerra?
Si algun d'aquests progres es creu, de veritat, això de l'Espanya plurinacional, hauria de parlar ara. Si opta pel silenci, a la pròxima campanya electoral es pot estalviar el viatge. Ja no ens el creurem.

Albert Om"

Anònim ha dit...

buenos consideraciones, Verdades eternas
Crech

Anònim ha dit...

Albert Om

esa es la vida. Pura verdad la que has reflexionado
Crech

Anònim ha dit...

¡Viva el espectáculo! Es el momento de comportarse como criaturas y exigir resoluciones "ya"; digo yo que habrá que negociar, un periodo que será largo, pesado, incómodo, indecente a veces, pero..., vamos a ver lo que sale, ¿no? Si pinta bien, quizá incluso la familia Iglesias (padre e hijo) se apunten
al concierto de Ana Belén y Víctor Manuel.