dimarts, de novembre 29, 2005

La mort d'un mussol


Això em recorda a aquella escena de La Haine en què els tres protagonistes apareixen en un lavabo públic discutint, agafant-se per les solapes, apunt de fotre's d'hòsties per culpa d'algun affaire que ara no recordo, i de sobte apareix un homenet de darrera d'una porta, acabat de defecar, i explica als amics marginals que un cop ell i un company estaven cagant a la via, darrera d'un tren que els havia de dur a Sibèria, a un camp de treball. Quan el vell acaba la seva història, els tres marginals estaven en silenci, al.lucinant, atònits, pensant quin cony d'història els hi havia explicat el vell.

El vell para de garlar, es mira al negre, al magrebí i al jueu de les perifèries, es renta les mans, obre la porta i se'n va.
A reveure amic.

1 comentari:

Quim de l'octubre ha dit...

Hola perifèria, contorn perifrastic, "bolañudo" que et diria si fos argentí. Encara no t'havia llegit.
Com que m'han desapregut totes les edicions del Voyage, he trobat esgrafiat en una paret una de les seves frases. El viatge que va de la vida a la mort és la nostra gran novela i tancant els ulls podem viure al costat artistic i literari de nosaltres mateixos.

"Voyager,c'est bien utile, ça fait travailler l'imagination. Tout le reste n'est que déceptions et fatigues. Notre voyage à nous est entièrement imaginaire. Voilà sa force. Il va de la vie à la mort. Hommes, bêtes, villes et choses, tout est imaginé. C'est un roman, rien qu'une histoire fictive. Et puis d'abord tout le monde peut en faire autant. Il suffit de fermer les yeux. C'est l'autre côté de la vie."

El "Voyage" no te desperdici. "¡Voy a ver si es así!"