Canvi de lectures

Tinc un desig vehement de tornar a escriure ficció. Cal desprendrer's de les novel.les torrencials que últimament consumeixo. Aquest matí he notat que volia adquirir llibres de relats, perquè jo, com bé diu Ribeyro, també veig la vida en forma de relat curt. He adquirit Llamadas telefónicas, de Bolaño. He adquirit Amanida d'animals, de Romera. I he adquirit Una solitud massa sorollosa, de Habral, que és una novel·la curta. Només val cinc euros, nenes. Així com les senyores desequilibrades augmenten el seu ego comprant roba, jo prenc per assalt les llibreries i ofego les penes.

-Quins són els teus mestres, els que voldries suplantar, a l'hora d'escriure relats curts?

-Oh, Subal, aquesta pregunta és del tot pertinent, i m'agradarà detallar-te una resposta. Mira, en matèria de contes curts, admiro a Fonseca, Ribeyro i al Bukowski. També a l'italià Aldo Nove. Sí, Cortázar és la llet, però tanta genialitat m'aclapara i m'agafa síndrome d'Stendhal. Sospito que Chèjov és el mestre de tots, però no me l'he llegit. I Borges, clar. I Messi i Ronaldinho.


*

Em resulta encantador compartir un derbi amb la meva estimada i única aliada. Infiltrar-me en ella i veure el match com si fos un estranger; observo amb sorpresa de nouvingut l'home de cinquanta anys, al bar estant, agafant la cervesa pel coll de l'ampolla i mig ajupit a l'espera de que el jugador cedeixi l'esfèrica a algú més resolutiu. Ara bloquen a l'Oleguer i apareix la oportunitat d'impressionar-la. Udolo; U-U-Oleguer. Acte seguit cinc o sis espectadors uneixen la seva veu a la meva;: U-U-OLEGUER. Ho veus, nena, conec la massa, i sé com incitar-la a seguir qualsevol eslògan.

També és encantador assistir a una jornada castellera amb ella. Com veu ella els castells; la seva construcció, la gestió del pes entre els diferents nivells del castell i la pinya. La simbologia. O veure ballar els gegants. Aquests són macos, aquests no tant. Fotre's un fart de riure amb els capgrossos, com antany. Fins i tot m'agraden les sardanes, quan estic amb la seva companyia. Les mamelles de les mosses, fent el contratemps. Ella observa el moviment dels peus, jo el de les mamelles.

*

M'agrada l'absurd. En la seva justa mesura, no ens passem. Com que vull retrobar el camí de la ficció, començo deixant un resultat erroni en una porra Madrid-Barça, ara que són dos quarts de dues de la nit i el partit ha acabat fa estona. 2-3. Ummm. Aixo és passió pel fracàs.

*

Fonseca va ser policia de Sao Paulo. Me l'imagino a la comissaria, fumant-se un cigarro. Les comissaries llatinoamericanes fan por. Jo en vaig veure una de prop a Chiapas, Mèxic. Crec haver llegit que Fonseca només escriu per encàrrec. El seu millor llibre de relats, El cobrador, no es troba a les llibreries i això és totalment injust. Aldo Nove és revelador perquè no sol acabar els seus relats, si, tius, els deixa a mitges (Superwoobinda). Això és del tot efectiu perquè dóna als relats un deix d'abandó, de converses agafades a l'aire, d'històries que no importen. Sol parlar de gent lumpen. De gent molt i molt cretina, però que tenen dret a vot. Jo vaig intentar practicar la seva tècnica un cop però no va semblar prou efectiva, però insi