Al Qaeda són els pares

Petit i polsós teatre buit de la Segona Perifèria,

ara que tornem a estar tu i jo sols, aliens al soroll, aliens al moviment, t'he de confessar que les noves lectures sembla que vagin sorgint l'efecte, per A o per B.

Torno ara mateix d'una vetllada amb la meva única i estimada aliada. Hem vist execucions sumàries, accidents aeris, avions segrestats, sang, merda, querosé... tot convenientment televisat. Gairebé perdo la paciència observant vídeos experimentals dels anys setanta i vuitanta -videoart, en diuen- però jo no m'he deixat enganyar. L'art és engany... però no tot engany és art... Suposada crítica social que jo, perquè sóc ruc, no he acabat d'entendre.

Dues coses m'han cridat l'atenció, emperò, i passo a traslladar-les al llenguatge escrit. Una, el meravellós text de Don DeNillo que acompanyava la ració d'ultraviolència que ens regalava, perquè l'entrada és gratuïta, un tal Johan Grimonprezel en el seu vídeo-experiment Dial H-I-S-T-O-R-Y, on vincula el fenomen del segrest aeri amb l'impacte de la televisió. Una frase brutal; el que els escriptors han perdut ho han guanyat els terroristes; la capacitat de revolta, de canviar l'ordre establert. Abans de que els escriptors fossin captats, se'ls assassinava, venia a dir més o menys el text... Ell ho escrivia millor, jo només repeteixo i a sobre ho faig malament.

L'altra cosa a esmentar, ha estat la presència durant més de vint minuts de sessió d'ultraviolència televisada d'un pare amb un sagal que amb feines alçava mig metre del terra. El nen mirava fixament el reguerol de sang que deixava anar el cadàver tebi de la senyora Ceaucescu, després observava embaladit com un segrestador obria la cabina d'un 747 i deixava anar el primer d'una sèrie d'hostatges executats, etcètera. Crec que era més instructiu la performance del pare i el fill que no pas el film. Definitivament jo no sóc d'eixe món. Amb els tres mils o quatre mil assassinats/any que els nens assimilen mirant el telenotícies n'hi ha prou. Però tu Subal ets un cretí. Abans et fotien en una classe d'anglès perquè el futur estava escrit en anglès. Ara els foten a veure accions terroristes, perquè el futur està plagat d'accions terroristes.

Y con esto y un bizcocho nos vemos a las ocho. La vida put.