dilluns, de novembre 21, 2005

Blogger Kills the Radio Star

Jo anava cap cot pel carrer. No, millor, jo anava mirant tots els pisos en els què no viuré mai, aviam si tenien un cartell que anunciés un lloguer que tampoc podré pagar mai. La butxaca comença a vibrar i jo m'espanto. Digui? (...) Ah, hola, què fas? (...) Digue'm, digue'm (...) Vatua (...) Vatua (...) Vatua (...) D'una a dues? (...) Vatua (...) Va, sí, cony.

Pitjo el botonet que serveix per penjar simbòlicament l'aparell, i com no, m'encenc un cigarret, i penso que jo balbucejo i tartamudejo com si fos en Monzó. Per telèfon sóc pràcticament incomprensible. Però les ones hertzianes no em fan por. I menys si la cosa s'emet a altes hores de la nit per una ràdio pràcticament desconeguda, Com Ràdio, li diuen... No hi havia una campanya contra tal mitjà de comunicació anomenada Com és possible?

Com és possible que un servidor vagi a la ràdio?

Doncs perquè el senyor director de la revista Paper de Vidre un feliç dia de setembre va cometre l'error de demanar-me un escrit, i després un altre. Aquest últim sortirà el dia 30-N, si no vaig mal informat. Si a aquesta circumstància li afegim la meva amistat amb una col·laboradora de PdV, i que el Romera té un programa de ràdio en el què vol parlar de PdV... la conjuntura m'afavoreix. També, ironies del destí, m'estic llegint el llibre de relats del locutor. Li ho diré, aviam si em regala un cubata per esclarir la meva veu de fumador compulsiu.

Caldrà parlar extensament de PdV, però jo sóc un nouvingut, sempre he admirat la revista des de la distància i no sabré ben bé què dir... però partint de la base que un dia vaig haver de presentar un llibre que ni tan sols m'havia llegit, i que en el proper article de PdV parlo d'un llibre que ni tan sols m'he acabat de llegir...

Tanmateix, em sembla que podré bolanyejar tot el que m'abelleixi, i al igual faig alguna declaració referent a aquest polsós teatre buit, far en la nit, que és i serà la Segona Perifèria.


...com m'he de veure... fent veure que sóc un expert, quan només sóc un gris i avorrit subaltern...

imatge cedida graciosament per EA!



12 comentaris:

polisson ha dit...

Subal!, i què passa amb la teva amistat amb un col·laborador del PdV?? No 'nem bé, nò 'nem bé...

todó ha dit...

quin desparpajo, nen, acaparador de micros!!!

subal ha dit...

Oralment em detesto. Hauré de comprar-me la cadira de rodes del Hawkings i expressar-me per escrit i que el robot faci la resta.

Parlo ràpid, no escolto ni m'escolto, no comunico... això sí, em van regalar una aigua mineral i vaig descobrir un terrible secret de la ràdio de nit.

Què tal us va anar a tu i a en polisson, a la ràdio?

ea! ha dit...

això de ratllar els ullets és tot un punt. escoltar-se és terrible, a més em vaig deixar la meitat de coses que tenia que dir, els nervis!

subal ha dit...

"Tu ets com déu, si vols que et contestin apretes el botó i la gent et comenta" Subal, responent al locutor si la gent pot deixar missatges als blogs.

Aquesta frase és patètica i l'únic propietari de la mateixa sóc jo. Shame on me, shame on me! Nena, això de la ràdio no està fet per mi i mai no ho serà.

Anònim ha dit...

encara no ho he escoltat, però estic segur que vau estar a l'alçada de les circumstàncies, ehem... quan vaig rebre el missatge de l'ea a la 1.00AM vaig respirar tranquil en el fons.

Subal, ens veurem de forma no virtual el dimecres 30. Ara no sé si et dec una cervesa o me la deus tu...

Guillem

Tina Vallès ha dit...

Doncs a la foto sembles el conductor del programa, Subal. Si fins i tot et mous!
Les altes hores ho justifiquen tot... Vés a saber què vau fer (beure) per arribar desperts al programa!?

ea! ha dit...

resposta musical:

I think I'm paranoid - garbage

subal ha dit...

jejeje... aquesta foto la vam fer jugant, quan la bombeta estava apagada. Hauries d'haver vist la metamorfosi que patia quan observava de reüll que la bombeta s'encenia i em feia petit, petit i tartamut, tartamut...

Tina Vallès ha dit...

Exagerats, us estic escoltant i la cosa convenç. Ara està sonant la PJ Harvey, perfecte.

El llibreter ha dit...

Després del jet-lag parisenc, avui he aconseguit escoltar el programa. I té mèrit, perquè encara no m'he decidit per cap de les súperofertes d'ADSL que em tempten cada dia. Una agonia sincopada per culpa de les mancances tecnològiques.

Moltes gràcies, Subal, ea!, pels elogis desmesurats. I constatar que tens raó, Miquel: això que fem no és gaire important. Un pretext per escriure. Un molt bon pretext per escriure. Recorda-te'n: per escriure.

Salutacions cordials.

subal ha dit...

...et non pour...

Salutacions cordials you too,algo ha cambiado en la aldea desde que te fuiste, forastero...