dissabte, de novembre 26, 2005

El perill d'extinció

Hi han llibres que et fan obrir la ment, que et fan derivar en pensaments a voltes aliens a la voluntat de l'autor de l'obra.

Gràcies al consell d'un amic noctàmbul vaig adquirir Una solitud massa sorollosa, de Bohunil Hrabal. Gràcies, amic, gràcies.

Llegeixo admirat el torrent de pensaments del vell Hant'a, que premsa paper i llibres vells des de fa trenta cinc anys, i entre ells s'escola un de meu.

-Pare, pare, què és un llibre?
-Els llibres eren com els blocs, però sense vincles, sense hiperlinks i sense opció de comentari, sense música, sense imatges.
-Doncs quina merda... Em dones trenta euros?

De vegades no puc deixar de pensar que comprar (i llegir i venerar) llibres és el primer pas cap a la Síndrome de Diògenes.


***

"No sóc sinó un tendre carnisser. Els llibres m'han ensenyat el plaer i la voluptat de la devastació, sóc feliç quan diluvia, m'encanten els equips d'enderrocament, durant hores em quedo dret mirant com els dinamiters fan saltar illes de cases senceres, carrers sencers, com si inflèssin pneumàtics gegants, amb els ulls devoro el primer segon, quan s'aixequen els totxos i les pedres i les bigues i un moment després les cases cauen dolçament com llisquen pel cos els vestits descordats, com després de l'explosió de les calderes un creuer transatlàntic s'enfonsa en la mar. "

Una solitud massa sorollosa, Hrabal, Bohumil, ed. 62.
Traducció de Monika Zgustová.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

de res

leanan ha dit...

a mi em sembla que la senyora Zgustová es va deixar la coma darrere el "dolçament" i abans del "com", m'he quedat molta estona encallada amb aquesta frase, pensant si es devia a una voluntat d'en Hrabal o senzillament que la senyora Zgustová s'havia deixat la coma


(perdoni que li comenti un post tan antic)