Després d'haver perdut els estreps amb les groupies del Sedaris i d'expressar el meu descontentament i enuig en forma de post xabacà que acontenta a la legió de seguidors, deixeu-me dir que Subal va anar a l'Orinal per tal de retrobar-se amb les amistats i amb la poesia.
Vaig trobar ambdues coses a dojo.
A l'escenari ressonaven les veus de Carles M. Sanuy i Dolors Miquel i de tres poetes més dels quals, pobre diable de mi, no en recordo els noms. Hi havia un coetani que recitava molt i molt bé, amb veu d'ultratomba, amb posat seriós, talment com el noctàmbul Gelonch. Si algú els recorda, per l'amordedéu, que me'ls faci saber.
La vetllada casi comença malament, doncs des de l'escenari avisen que els hi esgarrifen els filòlegs: tres celles s'alcen automàticament a primera fila, l'Oriol i l'Steffano romanen impertèrrits davant l'atac, però la Siui --o Laia-- em mira. Jo entenc immediatament que havia de relatar aquest fet a la Perifèria.
Bé, la bona gent de dalt de l'escenari es va encarregar de donar veu al poeta Jordi Jové que un dia va decidir plegar de la vida. Jo no coneixia la poesia de Jové, però el fet que Carles M. Sanuy estigués al càrrec de la vetllada constituïa per mi tota una garantia. No en vaig sortir gens defraudat.
No només naufragava l'esperit de Jové, per la sala de l'Orinal, sinó que em va semblar que Fonollosa també estava a la barra fotent-se una canya. En fi, un ambient de perifèries. Posa'm una estrella que la paga Max Besora. I com que sóc un agosarat, també he pensat amb Martínez Vernis.
A baix, entre el públic, m'expliquen una novetat. Algú li acaba de passar la mà per la cara a 62. Fins aquí puc llegir. Em donen una alegria en format revista: Divers. Revista intercultural de Poesia. Irene Tarrés, catalana premiada, n'és la coordinadora. Joan Todó, amb la calma, també hi està ficat. També hi ha un fotopoema de la Andorrà. I en Roger se'ls hi ha escapat tal polissó.
Sabeu que no tinc cap credibilitat, perquè, siguem francs, jo a aquesta gent me'ls aprecio. Però creieu-me que la revista val la pena. Poetes d'aquí i poetes d'ultramar. Hi ha un article, signat per Tarrés, que em sembla un deja-vu; hi ha un Orinal a Managua que es diu Art-Café i uns poetes que s'hi reuneixen els dijous. La revista és gratis, què més voleu?
En Pedrals, abans o després, tan se val, anuncia a la comunitat que es crea una associació cultural de nom ORINAL. Sota aquest enrevessat nom s'hi amaga un significat subterrani que jo recordo parcialment. Sabeu que tinc la memòria d'un putu peix. Només sé que ...NAL vol dir "Noves Actituds Literàries". Suposo que haurem d'afluixar la mosca, però tot sigui per poder pagar la factura de la llum, que sospito que la paguen a mitges.
A l'escenari ressonaven les veus de Carles M. Sanuy i Dolors Miquel i de tres poetes més dels quals, pobre diable de mi, no en recordo els noms. Hi havia un coetani que recitava molt i molt bé, amb veu d'ultratomba, amb posat seriós, talment com el noctàmbul Gelonch. Si algú els recorda, per l'amordedéu, que me'ls faci saber.
La vetllada casi comença malament, doncs des de l'escenari avisen que els hi esgarrifen els filòlegs: tres celles s'alcen automàticament a primera fila, l'Oriol i l'Steffano romanen impertèrrits davant l'atac, però la Siui --o Laia-- em mira. Jo entenc immediatament que havia de relatar aquest fet a la Perifèria.
Bé, la bona gent de dalt de l'escenari es va encarregar de donar veu al poeta Jordi Jové que un dia va decidir plegar de la vida. Jo no coneixia la poesia de Jové, però el fet que Carles M. Sanuy estigués al càrrec de la vetllada constituïa per mi tota una garantia. No en vaig sortir gens defraudat.
No només naufragava l'esperit de Jové, per la sala de l'Orinal, sinó que em va semblar que Fonollosa també estava a la barra fotent-se una canya. En fi, un ambient de perifèries. Posa'm una estrella que la paga Max Besora. I com que sóc un agosarat, també he pensat amb Martínez Vernis.
A baix, entre el públic, m'expliquen una novetat. Algú li acaba de passar la mà per la cara a 62. Fins aquí puc llegir. Em donen una alegria en format revista: Divers. Revista intercultural de Poesia. Irene Tarrés, catalana premiada, n'és la coordinadora. Joan Todó, amb la calma, també hi està ficat. També hi ha un fotopoema de la Andorrà. I en Roger se'ls hi ha escapat tal polissó.
Sabeu que no tinc cap credibilitat, perquè, siguem francs, jo a aquesta gent me'ls aprecio. Però creieu-me que la revista val la pena. Poetes d'aquí i poetes d'ultramar. Hi ha un article, signat per Tarrés, que em sembla un deja-vu; hi ha un Orinal a Managua que es diu Art-Café i uns poetes que s'hi reuneixen els dijous. La revista és gratis, què més voleu?
En Pedrals, abans o després, tan se val, anuncia a la comunitat que es crea una associació cultural de nom ORINAL. Sota aquest enrevessat nom s'hi amaga un significat subterrani que jo recordo parcialment. Sabeu que tinc la memòria d'un putu peix. Només sé que ...NAL vol dir "Noves Actituds Literàries". Suposo que haurem d'afluixar la mosca, però tot sigui per poder pagar la factura de la llum, que sospito que la paguen a mitges.
4 comentaris:
Com diu la cançó:
S'orinal de casa meva
sol esser molt respectat,
el posen a sa finestra
o bé a sa porta des terrat.
Els altres que recitaren eren Jordi Pàmies, Carme Casanovas i Anton Not. ORINAL són les sigles de: "Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries".
Mercès vàries, drals.
subalt, tens unes emprenyades esplèndides. endavant, no et tallis.
(l'orinal ja veuras que no et sortirà car. Et farem soci honorífic i tot)
Publica un comentari a l'entrada