No deixaré memòries

Isidore Ducasse, àlies Lautréamont, és un individu que em desperta la curiositat desde el primer dia que me'l van presentar. M'és igual reconèixer que el que més em va captivar fou la seva biografia. Pírrica, misteriosa, No deixaré memòries -resava Lautre en un dels seus poemes- i per déu que així ha estat. Vaig assitir a la presentació del llibre a L'Institut Francés. Em va fer gràcia veure els Intel·lectuals que estaven a la primera fila, i com -d'una manera imperceptible, potser- s'apropiàven de la figura de Lautre. M'explico; al final de la presentació vaig gosar preguntar alguna cosa sobre l'obra -que jo m'havia llegit en castellà)-. La pregunta no deuria agradar a l'intel.lectual de la cueta, que negava amb el cap i sentia vergonya aliena. We are too litle to be humiliated.


Bé, no us avorriré amb anecdotes lamentables o amb dades que podeu trobar més o menys fàcilment en llibreries, biblioteques o Internet. El que jo volia explicar és la experiència garratibant que suposa llegir-se a Lautre en l'espessor antiga de la Selva Negra, on he passat uns dies. El lloc no podria ser més apropiat per deixar-se engolir per la corrent violenta dels seus Cants. Aquí un corb, aquí un jubilat, aquí la remor de l'oceà d'arbres que m'envolten i baten el vent, aquí un altre jubilat, aquí un catalanet que lluita pels últims raigs de claror que la Selva Negra li dóna i llegeix;


Vell oceà, la teva forma harmoniosament esfèrica, que alegra el rostre greu de la geometria, no fa més que recordar-me amb força els ulls menuts de l'home, semblants als del senglar quant a la petitesa, i als dels ocells de nit pel que fa a la perfecció circular del contorn. Tanmateix, l'home s'ha cregut bell en tots els segles. Jo suposo més aviat que l'home només creu en la bellesa per amor propi; però que no és bell realment i en té la sospita; si no, per què mira la figura del seu seblant amb tant de menyspreu? Et saludo, vell oceà.
(Cant I, 9)

S'ha parlat molt i molt bé sobre la traducció dels Cants. Jo, pel que vaig llegint, hi he d'estar d'acord. És molt bona. Emperò, no crec que superi la traducció feta per Aldo Pellegrini en la edició en castellà de Barral, 1970.

Com m'hagués agradat veure una traducció dels Cants de Maldoror a mans de Bauçà, per exemple. El seu català té la mateixa mala folla que el francés de Lautre. La pregunta que jo vaig plantejar als intel·lectuals, ara ho recordo, pretenia que parlessin de Bauçà, el qual, a mi personalment, em deixa un regust lautremontià...

Jo et saludo, vell oceà.




Posted by Hello



Posted by Hello