Antiliteratura

Hola blog. Avui tinc l'honor de presentar-te a un individu que acaba de perdre el seu primer premi literari. És diu Max Besora, i és un addicte a l'Antiliteratura. Fa de mal dir, però és el Chinaski català. Tanmateix, treballa en precari, com el protagonista de El cartero. A mi m'agrada molt com escriu. Al jurat no tant. We are too litle to be humiliated. Amb faltes d'ortografia i tot. Pit i collons.

Desitjo que us agradi.



ALGUNA COSA



Sempre hi ha alguna cosa
està allà
invisible, secret i calent
entre ells i tu

un petit espai
personal
i
intransferible
que et fa una mica més lliure

quan saps això ets feliç i prou

i després d’anar de bars tota la nit
et gastes la meitat del sou d’un dia
bevent
i l’altra meitat tel roba
un fill de puta que passava per allà
més pobre i desgraciat que tu

i aprens quelcom
no hi ha res mes baix que
un pobre robant-ne un altre

i al matí següent t’aixeques
amb una ressaca horrible
la nevera buida
la cartera buida
no vas a treballar
i et truquen proclamant
“estàs acomiadat”
i penses

Vale:
no hi ha feina
no hi ha menjar
no hi ha diners

pro sempre hi ha alguna cosa
invisible i calenta
entre ells i tu
que no t’ho pot robar ningú.





DÍES DE FAM I TV



Quan fa fred cridem l’estiu
quan el sol ens fregeix el cervell
desitgem la flor de primavera
i quan ataca l’al·lèrgia
volem de nou el fred
de la mateixa manera
el vaixells
creuen els 7 mars de la terra
plens d’homes i dones
que abandonen els seu món
fràgil
buscant una nova vida i una bona feina
i una TV per cable
pro ni aquests ni els que vindran darrere
ni els fills dels seus fills saben
com n’és de refotudament difícil
sintonitzar un bon canal
per oblidar una vida de fam.



I amb dues peces per avui ja n'hi haurà prou. Quan ens retrobem, li demanaré que em deixi publicar un micro-relat seu que a mi em va agradar molt. Aviam què hi diu.