dimarts, de maig 10, 2005

Microliteratura de les afores

Hi ha una pàgina web, noi, noia, apreciats únics lectors, sense deixar-nos el misteriós Quirky, que ha resultat ser Catalunya en Miniatura. És una autèntica escola d'escriptors mediocres i d'altres que no ho són tant. I aquests per posar només dos exemples.

Algú penja un relat o poema (més del 50% dels 10.600 relats són poesia) i hom té dret a penjar un comentari i opcionalment incloure una valoració numèrica de l'u al deu. Si ho vas a veure de lluny, és com un viver de blogs que van tots d'una cosa; relats, poesia... Hi ha uns editors que amb màniga ampla deixen passar gairebé tots els relats, tinguin interés o no, estiguin plagats de faltes o no... i, senyors, vet ací la matèria d'estudi sociològic; els relataires (escriptors, en principi, no-professionals) adquireixen tics d'escriptors professionals: formen capelletes d'amics, campanyes de promocions i autobombo, guerres dialèctiques, polèmiques banals i no tant banals, imparables, marginats, mediàtics, egos desbocats, acusacions de plagi, plagi, crisi de creativitat...

Hi ha com un rànking de més venuts (els més valorats), els més populars (els més llegits), també hi ha un espai rollo "els quinze segons de fama" (autors a l'atzar) i les recomanacions de l'editora (que ningú escolta).

És la pàgina més pedagògica del manicomi, creieu-me fills meus. Les polèmiques són quelcom tan maco de veure, tan! No ho sabeu prou. Mireu aquesta mostra. O millor, aquesta altra. 1, 2 i alehop! Ja tenim algú contra qui fer front! Al final, aquesta es la explicació que els al·ludits en la polèmica van acceptar com a pròpia... però qui se la creu, eing?

I jo aleshores lligo caps. Miro per blogs, diaris, revistes i em trobo el mateix rollo, LLEGEIXO ASSAIG DE LITERATURA COMPARADA, i cony, em trobo el mateix rollo. Em trobo gent veritablement emprenyada! I corro a mirar-me al mirall, i veig en mi un perifèric, o sigui, algú perfectament emprenyat. Però tot va bé. No us atabaleu, tot-va-bé (va fer Subal petant els llavis).

Pascal Casanova citant a E.M.Cioran;

"Nosotros los jóvenes de mi país, vivíamos de la insensatez. Era nuestro pan cotidiano. Situados en un rincón de Europa, despreciados o ignorados por el universo, queríamos que hablaran de nosotros(...). Queríamos emerger a la superficie de la historia:venerárabamos los escándalos, único medio, pensábamos, de vengar la oscuridad de nuestra condición, nuestra subhistoria, nuestro pasado inexistente y nuestra humillación en el presente."

Cioran, de jove, estava ben emprenyat i es va allistar a la Guàrdia de Ferro, una organització paramilitar feixista dels anys 30 a Rumania... però no vaig per aquí! Vinc a dir-vos que si estem tan emprenyats serà per la maldición del origen, la rabia de escribir en una lengua poco traducida, de no poder aspirar a ningún "destino" nacional grandioso, la humillación de tener que plegarse a la necesidad de ser algo de los "pequeños".

Calma, homes i dones del país, calma! Veieu! És normal que estiguem tots ben emprenyats, però apliquem la nostra inteligència. Seguim llegint a Casanovas, aviam com ens treu de l'atzucat; Casanova ens dibuixa una sortida a tots els perifèrics. Ja sabem que escriure en català no és fàcil, però prou de mirar-se el melic! Ens detestem i ens estimem d'una manera patètica. La solució de Casanova per aquells que no ho tenim gens fàcil és [subvertir], mediante la invención de soluciones literarias inéditas, las leyes literarias establecidas por los centros.

Per tant, el camí que jo penso hauriem de seguir els catalans és el de la subversió. La recepta ja la tenim, falten els ingredients; Dalí (rient-se de tot déu i explotant el surrealisme), Pujols (inventant-se el catañol --llegir-se El nuevo pascual--) o Bauçà (estudiar-se les seves definicions de catalanitat i parisinitat que trobareu en El canvi). Vet ací uns paios que es van inventar sortides intel.ligents per a no tornar-se muts i no ser igual que la resta d'escriptors del món. (... busco la frase exacta que va escriue el llibreter per algun lloc, i que ara sóc incapaç de trobar.)

_______________________________

Per cert, i per quadrar el cercle... sabeu què és més valorat al microcosmos relataire? Quelcom que a mi personalment em sona a Jorge Bucay i autoajuda immunda. Però tu ets ruc o què, Subal! Ja has inventat una nova polèmica... es que no n'aprendrem mai? No, no deixo de ser d'eixe món de les afores.

1 comentari:

jo ha dit...

xeic xeic