dilluns, de maig 23, 2005

La nueva edición o la prostitución

Tenir amics em permet, entre d'altres coses, no haver d'adquirir la premsa diària. Les notícies sempre arriben tard a la perifèria, però acaben arribant.

Doncs bé, el meu amic Wim Chinaski, que sempre està amatent a copsar coses inútils en els mitjans de comunicació, m'ha dit que a Qué leer sortia una notícia que m'interessaria; Houellebecq se'n va d'Anagrama i va a petar a Alfaguara. I tant que m'interessa!!

Estic commocionat! Ferit en les entranyes! Merda, merda! Com se les deixa fer, l'Herralde, aquestes putades! Vull saber més. Em decideixo a omplir els complicadíssims tràmits per a veure les notícies de la Vanguardia Digital, i allà em trobo una explicació més detallada. Ah, cony. Apareix un nom a tenir en compte; François-Marie Samuelson, AGENT D'ACTORS I AGENT LITERARI. C'est finni. Quina plaga, quin càncer, quines basques. Per a robar a l'autor, ja estem els editors, no calen més intermediaris, home! Aquests individuus -que segur van tot el dia de coca- no tenen pietat!

Es veu que previ a tot l'aldarull conmovedor d'aquí, n'hi va ver un de més sonat al Centre mundial de les Lletres, que es París. Houellebecq, de la mà de Samuelson, deixa Flammarion en favor de Fayard (que al seu torn pertany a la multinacional Lagardère, i aquesta a una empresa que es dedica a pacificar el món fabricant armes i tancs; MAT(r)A - (la font segueix essent l'article de la Vanguardia firmat per Óscar Caballero). El preu de la traïció? Entre un milió i un milió tres-cents mil euros, que es diu ràpid.

L'article de la Vanguardia també ens recorda que a França era tradició que els tractes es fessin entre l'editor i l'autor téte a téte, i no involucrant aquesta xacra social que són els representants. Doncs ja veus. Ara ja no. Jo un dia vaig conèixer a dues representants; una d'elles era molt simpàtica, però tenia flames als ulls, i l'altra era una nena pija que em va fer venir molta por.

Vaig escrivint i us imagino donant cops de cap contra el teclat; què malament s'expressa! quines collonades que ens fa llegir! Sí, teniu raó, ja acabo.

Michel Houellebecq és d'aquells que no deixa mai indiferent. A mi m'encanta. És com un Bukowski que en lloc de la beguda està obsessionat amb els viatges turístics organitzats. En Wim un dia em va dir que ja es parla d'una tendéncia en les lletres parisines; el depressionisme, del que Houellebecq n'és el màxim representant. Si non é vero é ben trobato. A vegades també malparla de la religió musulmana. Em sembla que fins i tot està amenaçat de mort [reviso pel Google i no trobo res d'això; m'ho dec haver inventat, però haureu de reconèixer que afegeix unes gotes de dramatisme que us empenyen a llegir més, oi?]. Jo passo tant de la primera cosa com de la segona. M'importa poc què pensi en Houellebecq sobre els musulmans, i menys si l'home està amenaçat de mort o no (jo de moment no ho estic, ergo no em preocupa la sort d'aquest bon home... suposo que el sentiment és mutu). Tot és pura literatura. Entrar a jutjar una cosa o altra em sembla que no importa. Tampoc crec que importi massa als autors canviar de camisa editorial. Després, quan el panorama editorial s'assembli a un hipermecat de les rodalies, vindran dient que on són aquells editors que només pretenen fer obres de calitat, al marge de si l'obra és o no comercial, en les que creuen, i blablabla. Entre todos la mataron y ella sola se murió... quina pena, quina pena; jo que pensava que el sector editorial era una de les poques ocupacions precapitalistes que quedàven... ara només em queda la prostitució.

I per acabar ja amb aquesta cantarella, una cita que em ve de gust escriure;

Un autor, un escritor, lo más frecuente es que no sea un hombre. Es una mujerzuela a la que hay que pagar, sabiendo muy bien que está a punto de entregarse a otro. Es una puta. Gaston Gallimard, editor.
Extret de Opiniones mohicanas, Herralde, Jorge, El Acantilado.

... i me'n vaig al Corte Inglés a comprar-me Jorge Bucay, apa, aquí us quedeu.

____________________________________
Actualització, ara que hi caic.

La nova obra de Houellebecq estarà a les llibreries del Centre el dia 1 de septembre amb el títol La possibilité d´une île. A la perifèria la trobareu el dia 2 de novembre... i a la Segona Perifèria, no ho sé... Empuries i Anagrama treuran el llibre a la mateixa data? Potser el llibreter ho sap.

____________________________________
..una mica més tard...

decideixo accedir a un link que us proposo a la dreta, que vaig copiar vilment del blog del Miró. Investigo. De què anirà La possibilité d'une île?

Heus ací;

La possibilité d'une île, livre qui paraîtra simultanément en France, en Allemagne, en Angleterre, en Italie, aux Etats-Unis et en Espagne.

Dans son oeuvre (qui compte aussi de nombreux poèmes), Michel Houellebecq décrit un monde en perdition, corrompu par les ravages du libéralisme économique et la perte des valeurs, dominé par la misère sexuelle.

Pobre Michel, ell mateix ha estat una víctima més del liberalisme; del capitalisme salvatge que t'extén un xec d'un milió d'euros per anar a la competència poderosa que tot ho vol, que tot ho té. El capitalisme salvatge en el món de la edició és diu Grupo Planeta o Alfaguara o Corte Inglés o FNAC o Agent Literari. Jastà. Ja ho he dit. Ens enterraran a tots, i ens ho mereixerem. Cal un pacte. La cosa és clara, o ens quedem amb la frase; [editar] una ocupación de caballeros de l'escriptor Lord Sieffr, o amb aquesta altra; [editar] ¿una ocupación de caballeros? de l'editor -fina ironia- Frederic Walburg.

2 comentaris:

monsacaba ha dit...

I no podria ser perquè amb els llibres d'Anagrama es desenganxen les fulles si te'ls llegeixes? Pregunto.

subal ha dit...

Hola monsacaba.

Bé, no crec, francament. Segons tinc entés, primer treuen les obres en rústica, i després treuen el mateix títol de butxaca, a un preu moooolt popular.

Però tens raó que les edicions en butxaca d'Anagrama deixen bastant que desitjar; PLataforma el tinc a fascicles, i tinc un llibre de relats de Bukowski amb la caixa torta (caixa: el text)