dimecres, de maig 25, 2005

Homenatge a Teresa

Veureu, sóc un fidel lector del bloc de la Teresa Amat. M'agrada perquè no té sentit de l'humor. Bé, matitzem; barreres generacionals fan que no entengui el seu sentit de l'humor. O que l'entengui massa.

El seu últim post és del tot indignant. Bé, ella argumentarà que ella només és dedica a penjar paraules d'altri (Francesc Marc Àlvaro), si al final observa que la massa crítica censura els seus pensaments. Qui és aquest cretí de Francesc Marc Àlvaro, que recrimina a l'adversari el mateix joc que ell practica? Si existeix esquerra reaccionaria, ell és dreta reaccionària. Té autoodi, té autoodiiiii, que dirien els parvulitos. No hi ha res més patétic que descubrir atònit que el pallasso de la dreta es pensa que només hi ha un pallasso, allà, el de la seva esquerra.

Diu, l'homenet; "Son muchas las almas políticamente correctas y sensibles del estilizado progresismo local que no serían nada sin su dosis diaria de antiamericanismo idiota y antisemitismo cerril" Per favor! Ric, sí, jijijijiji, ara sí que ric, jajajaja, JUAS, JUAS, JUAS!!!!

Paro de riure i m'aixugo la llagrimeta. Penso que no li tinc por a les paraules. Si algú em vol titllar d'antisemita cerril perquè crec que un estat religiós que basa la seva política sota criteris religiosos és simplement un estat terrorista, que ho faci. I la metàfora, senyor Alvaro, és una cosa que Marcos (i també Marco, què cony) dominen millor que no pas vosté, que és un xabacà. Els sionistes que manen a Israel també l'entenen molt bé la metàfora, i el Mur és la metàfora més nazi que es podrien tirar a la cara. A mi m'agrada parlar de sionazis. I musulnazis. Aquí cauen hòsties per a tothom.

I cregui'm, el meu llibre de capçalera pel que fa a politica internacional i geoestratègica és Despres de l'imperi, d'un tal Emmanuel Todd --encara que discrepo radicalment sobre Txetxenia i Putin--, pensador que, Miró (23/05/05), responent a la pregunta que en veu alta et formulaves en el teu últim post, va predir en els anys setanta que la URSS cauria en poques dècades. Mira, mira que diu dels estats Units. Aquest també és un engendro, senyor Alvaro? No, clar, a vosté li deu tirar més aquest tipus d'escombraries.

Hòstiatu, La Segona Perifèria abans era terra de poetes; ara és terra de tertulians incendiaris. Vaig a fumar-me una til·la.

4 comentaris:

quirky ha dit...

ai subal! que els Deus et conservin aquesta estupenda capacitat d'indignació, però torna amb els poetes, que encara pprendràs mal...

ea! ha dit...

no és ben bé la cançó de l'ovidi motllor, al tanto!

tonibanez ha dit...

Ei, perifèric subalià, et deixo aquest comentari perquè solucionis un problema greu que pateix el teu magnífic blog, a saber: no estic enllaçat en la llista del teu veïnat, la qual cosa desmereix moltíssim el prestigi i nivell (indubtable) del teu blog. Jo, al contrari de l'Amat, tinc sentit de l'humor, me'n sobra, i sarcasi i ironeia, i el que faci falta. [TdQ]

subal ha dit...

ei quirky! el dia de l'Orinal em va fer molta mandra traslladar-me de la perifèria de vidre i or cap al submón del Raval. I el partit de la tele va ser realment espectacular. Però, quirky; you'll never walk alone, tampoc.

Salut!

Salut també a Ea! i al [TdQ]... què passa, sou de la generació sms, amb aquests noms? ;-P