dilluns, de maig 02, 2005

Homenatge a ella (amb el permís de les autoritats competents; els poetes)

Veureu;

El seu parlar
recargolat
ondulat
espiral
complicat
suau
no és pas com:

un cop sec de pal al mig del cap, no.

És una onada suau que es doblega
i s’evapora entre sorres blanques.

La seva bellesa és franca, no pas per francesa, sinò per honesta;
tan maca és per dins com per fora; no enganya.

I fa fred i tremola tota ella,
i es queixa del mal temps
–que desconeix-
i s’arrufa i jo la miro.
I li bufo l’esquena.

I Colom pensava en una illa
Quinze dies de vacances ben pagades
I es va trobar un altre món.

I jo pensava en un oasi
fresc pel meu deserd
I em vaig trobar un altre món.

uo-ho, uo-ho
I pela els ulls
y montañas y culebras
i no és peça d'or, que agradi a tot el món.




1 comentari:

*e* ha dit...

queda clar que no mesurava Colom les conseqüències del seu " descobriment"...