dilluns, de novembre 28, 2005

La frase de Céline

Jo de gran, repeteixo, vull ser Jorge Herralde, editor. Però de moment, ajagut a la riba esperant que passi alguna cosa, tirant pedretes al riu, penso que ja em conformaria essent aquest altre.

Senyor Chris, en directe des de la KBHR, Cicely, Alaska

Deixo que el currela de la peixera marxi; és tard. Baixo la llum i m'encenc un cigarret. Miro la llum pàl.lida del carrer. El carrer sembla en estat d'excepció i ni la brisa corre i el fred cau a plom sobre els nostres ossos...

Bona nit Vila del Pingüí, us parla Subal des de la WWWSPF i avui tinc ganes de parlar-vos un altre cop de la frase de Céline que ho explica tot. Sé que ja ningú la recorda, que no importa, però és per això que us explicaré que un dia vaig poder veure com de petit era jo, que cabia en una frase de Cèline. We are too little to be humiliated, cridava Greene. Aquesta frase també em captiva. Heu près mai consciència de com de petits som? És alliberador. Però tornem a Céline, teatre buit de La Segona Perifèria. Vaig mentir-li a l'oient Kim de l'Octubre quan li vaig dir que busqués entre les pàgines 272 i 275 de la edició d'Edhasa de Viaje al fin de la noche, vaig mentir, ara ho veig. Rellegeixo les pàgines doblades i no em reconec en elles.

En canvi, una frase roman a pesar del temps.

Pàgina 16: "¡Voy a ver si es así!"

Quina ironia! Aquesta trista frase, que ni tan sols vaig subratllar en el seu dia, tampoc ho faré ara, és la frase. Un frase com una altra, una frase subalterna si es vol, però que obre l'inexorable camí de Bardamu cap a la perdició. Bardamu s'aixeca de la terrassa parisina des d'on s'emborratxava i veia la guerra desfilar i de cop deixa la vida bohèmia per començar el periple anònim del soldat desconegut. Sense més explicació. Ingenu i descarat. Més imbècil que una sabata. I aquest voy a ver si es así, és el principi i el final de l'art, buscar l'imminència d'una revelació, revelació que en poques ocasions succeeix; En la vida pot passar tot i gairebé sempre res, baladreja Houellebecq des de la seva nova tribuna d'un milió d'euros.

I gairebé sempre passa res, res de bo. Però, vatua l'olla, que hi tornem. Babaus, tossuts, aferrant-nos a les nostres conviccions, fés o esperances, a la nostra mandra, voy a ver si es así. Pues vaya, hombre, vaya.

I per la ràdio us punxo un tema de Ry Cooder, dedicat a aquells que estan lluny. Lluny en el temps, en l'espai, a voltes lluny també de sí mateixos, com els mexicans. Per a tots ells, Canción mixteca. Bona nit tingueu, perifèrics, gràcies per la vostra companyia, que no em reporta un putu euro, però sí moltes satisfaccions secretes.

Canción Mixteca, BSO Paris, Texas, Ry Cooder (1988)


Powered by Castpost

6 comentaris:

Buk ha dit...

Que gran que ets, nano!
M´han entrat unes ganes enormes de rellegir-me "Viatge al fi de la nit", del Celine. I molta nostàlgia per la referència a Doctor en Alaska. La millor sèrie que s´ha fet mai per la caixa tonta. (si, si...ja sé que sóc un pel exagerat, però la nostàlgia...aquesta nostàlgia...)

subal ha dit...

gràcies buk. Et volia agraïr l'elogi desmesurat que em vas fer un dia, però em va fer "pena", que en veneçolà vol dir vergonya.

així que mercés... tu no seràs el buk de relatsencatala, oi?

Buk ha dit...

Mmmmm...ejem...doncs si, Subal. Sóc el de relatsencatala. El mateix.

subal ha dit...

Home! doncs et saludo, relataire!
Ja has enviat algun text a la Quàdriga?

Buk ha dit...

Jajajaja... Doncs si, si que ho fet. La possibilitat de veure el meu nom imprés en paper ha sigut una gran temptació pel meu ego ;-) A veure si ha sort, que està difícil la cosa.... Suposo que tu també hauràs enviat algun texte, oi?. Espero que si.

Salutacions
Buk

subal ha dit...

Sí noi. N'he enviat dos. Jo aposto pel primer (Tira milles), encara que estaria bé que es decidissin publicar-me el segon (Subal contra ETA), perquè els hi foto una estirada d'orelles; en el relatillu que em van publicar a la versió 1.0 es van menjar unes notes al peu de pàgina vitals per a entendre bé el relat, i com a venjança (simpàtica, sense fer sang) ho esmento en Subal contra ETA.

Bé, que tinguem sort, tots plegats, i que ens publiquin i que pujin una mica els drets d'autor, cony!, o com a mínim que regalin un fotut exemplar als publicats. (jo em vaig haver de comprar el meu!!!)

salutacions you too.