dilluns, de novembre 19, 2007

Gràcies diverses

[àudio]

6 comentaris:

Toni Ros ha dit...

No s'ho valen.

subal ha dit...

ep! té vostè tota la raó. Ara mateix li dono les gràcies a vostè també. Lamento l'oblit.

Toni Ros ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

NOTA: aquest missatge va dirigit a l'autor del missatge anterior, que amb una agilitat sorprenent ha fet marxa enrere i ha esborrat el seu comentari, que no deixava de ser prou interessant. Respectant, doncs, la seva desició, però no volent esborrar el contra-comentari que he preparat, ometré qualsevol menció al seu nom i faré via.


Senyor XXXX, hi ha una cosa que vostè sembla no acabar d'entendre del rotllo dels blogs. Els noms —l'autoria—, en aquest món és una cosa absolutament supérflua i innecessària, d'una banalitat arcàica i autocomplaent que sí que fa venir basques. Entenc que el blog és un bé gairebé públic, i per tant gairebé anònim, no importa qui en faci ús, i menys qui l'escriu.

A no ser que hom sigui un llumbreres reconegut abans de l'era blog, no veig quin sentit té anar pregonant que jo, XXXX XXXX, tinc un blog i que patatim patatam. Això només li importa al blogger, si és que li interessa publicitar-se mitjançant un blog. No és aquest el meu cas. En el meu cas, la única cosa que m'interessa és escriure.

D'altra banda, això és un món virtual, a veure si ho entén d'una vegada. Hi ha llocs, com és el cas de L2P, on s'ha aconseguit que la gent es tracti amb respecte, fins i tot mirem de tractar-nos de vostè. Som anònims i ens respectem, com en els millors prostíbuls.

La violència inusitada en què vostè tracta de sabotejar aquest meu anonimat, aquesta desició meva, em sorprén.

I no ens posarem a discutir quants escriptors han decidit escriure sota pseudònim, vaja, em sembla una tertúlia de subnormals.

I per acabar aquesta intervenció, em sembla que vostè hauria de començar a diferenciar entre anonimat i pseudònim.

Atentament,

Subal Quinina, el seu Autor, i l'Autor de l'Autor de Subal Quinina.

Anònim ha dit...

Bon dia:
Salutacions a Subal i a tots aquells que passegen per aquest blog on sobretot s’escriu de literatura. Mireu, acabe de llegir-me ‘Entrellum’ de Toni Ibàñez, un ‘best-seller’ en què a cada tombant de plana se’ns revela la identitat de l’assassí. Les pretensions de les seues mil i escaig pàgines s’acompleixen amb escreix: hom mou els dits per passar de pàgina i quan ultrapassa la pàgina final, estira el braç amb l’ànim d’agafar de la prestatgeria la guia de telèfons. Memorable i, com no podia ser d’una altra manera, revelador, és el capítol –central i centrat– dedicat al pis en venda a Vallromanes, capítol on aquest agent immobiliari es trau definitivament la careta i fa de nosaltres no crítics agents literaris sinó simples consumidors.

Toni Ros ha dit...

No hi estic d'acord, però el seu discurs em resulta d'allò més entendridor. Sobre el pis, li ben asseguro que és una ganga.