Aniràs a Frankfurt

—Subal, apropa't a Mi.
—Ah, no, la mateixa cantarella de sempre, no. Qué, m'envies a Frankfurt, no? I ara em fotràs el tradicional discurs pre-Frankfurt, oi? Subal vine aquí, Subal no facis això, no facis allò, nyé, nyé, nyé, nyà, nyà, nyà.
—Aniràs a Frankfurt t'agradi o no. Millor que t'hi posis bé. Mira, t'he comprat un bitllet i tot.

imatge cortesia de l'amic [ojo fisgón]

—Ves-hi tu.
—No, yo escribo en castellano.
—Ah, tú escribes en castellano quan et convé. Tu ets un botifler.
—Jo sóc el teu amo i em mereixo el teu respecte.
—Buenu, vale, tu ets el meu amo.
—Ni se t'acudeixi emprar tals barbarismes davant de tants editors. Fas pena.
—Mira, Autor, jo ja hi vaig anar l'any passat, a Frankfurt. Ara et toca a tu. Això sí, t'ho adverteixo; les ties que venen els drets de traducció estan sempre currant. I et tripliquen... què dic tripliquen; el quadrupliquen l'edat.
—Aniràs a Frankfurt.
—I si cau l'avió i Catalunya es queda sense ni un fotut editor? Sóc l'esperança blanca, nen, m'has de tractar amb cotó fluix.
—Aaaaaaixò mateix, tu ets l'esperança blanca, Subal, tu ets el millor.
—Ara ens entenem.
—A mi no m'has de convèncer, rei, ves a Frankfurt i els hi expliques a polítics, periodistes i col·legues reconsagrats.
—Em trobo una mica malament, potser hauré de cancel·lar la meva presència. Ho sento, amic.
—Aniràs a Frankfurt... espera, que em poso eco a la veu... Aniràs a Frankfurt com a legítim representant de la cultura catalana, salvaràs la nostra llengua, la pàtria, estendran una estora roja sota els teus peus, et pagaran tots els cubates, es farà el silenci quan arribis al pavelló de la cultura convidada...
—El pavelló de la cultura convidada no se'l mira ningú. La gent allà hi va a treballar, no a veure castellers.
—Per què ho dius en veu baixa, això?
—Perquè la gent allà hi va a fotre's cega en els pubs, a les tantes de la matinada. Ho dic jo i ho diu en Monzó;

M'agradava anar-hi [a Frankfurt] perquè s'hi menja bé, per la cervesa i perquè és l'època de la sidra, amb aquelles piràmides de pomes que hi ha als patis interiors de les cases, de manera que pots anar de sidreria en sidreria només per l'olor de les pomes.

Guia de la fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats, Vila-Sanjuán, La Magrana

—Ets un demagog.
—I tu ets un bandarra.
—Punt i final, Subal, ets summament desagradable. Retira't a la teva cambra.
—No sense abans escoltar una cançó de bona nit... porfiiii...
—Redéu, tu, ets un paio molt difícil, esgotador;

powered by ODEO
The Joker (ft. Bootsy Collins), Fatboy Slim
Palookaville, 2004

***

Mentre l'hipòcrita esclau que m'ha tocat aguantar a la meva gepa descansa (sé que frisa per agafar l'avió d'una vegada), vull aprofitar la present per atorgar un nou Premi Espectacular de l'Assumpte, aquest cop a un blog que ha treballat en silenci per mantenir-nos informats sobre tot allò referent a la presència dels nostres polítics, vull dir escriptors, a la Fira de Frankfurt. Senyors, un notabilíssim augment de visites pel nostre benvolgut senyor Jauss i el seu L'Efecte Frankfurt.

Senyor Jauss, aquí té el seu merescudíssim guardó que Tot Ho Veu;

XIV PREMI ESPECTACULAR DE L'ASSUMPTE

—L'efecte Frankfurt—