Gràcies, retiri's

Me encantó la persona de Juan Ramón el día en que supe que, en Puerto Rico, el mayordomo

le anunciaba la caída de la tarde, entraba en su despacho y le decía; "Señor, el crepúsculo" .*

Vila-Matas, El viento ligero de Parma, Sexto Piso.

—Sub, Sub.

—Bub-bub.

—Porta'm les sabatilles, el comandament, el combinat, una cigarreta, un entrepà, la pinta per pentinar-me les celles, el mòbil, abaixa les persianes, posa música ambient i retira't amb sigil. I tot això ho faràs amb un somriure als llavis.

—Para el carro. Ni tu ets el Senyor Boix ni jo sóc l'Evaristu.

—No: ets una creació pitjor.

—I per què vols que et porti tant de vici, oh Amo?

—Perquè aquesta nit, a les 22.00 en Monzó i en Vila-Matas estaran a l'Hora del Lector i parlaran de mil cretins i d'abismes.

—Mira que bé, jo conec un cretí que està a un pas de l'abisme. I no miro a ningú, oh Autor.

I Subal, fent una reverencia, es va retirar, i quan va creuar la porta va fer-li una sonora botifarra al seu amo, i es va masegar el paquet amb enorme menyspreu. Era la venjança de la subalternitat.

(*)Nota sobre la nota; vaig estar parlant de la frase que encapçala aquest post amb un dels màxims experts sobre Juan Ramón Jiménez, i em va comentar, tot estranyat, que Juan Ramon jiménez mai va tenir majordom quan era a Puerto Rico. Potser l'Evaristu podria preguntar-li sobre aquest extrem, al senyor V-M...