Mentrestant, lluny de la petulància de Frankfurt...

[...]Una iaia torna de comprar, baixa del taxi i un periodista li pregunta si sap que li han concedit el Nobel. Llavors es produeix una imatge de les més maques que he vist darrerament: la iaia deixa la bossa a terra i diu alguna cosa com "mare de Déu!", o "Jesús" o bé "Hòstima" o un equivalent en anglès (l'amic Florenci m'ha fet arribar aquest vídeo a partir de l'edició digital de El corriere de la sera, cosa que li agraeixo des d'aquí). En fi, que és una dona de vuitanta anys llargs que torna de comprar i que resulta que tots els ulls del món l'estan fitant. I ella, digníssima com és, no reacciona com la colla d'egos que tots coneixem, que es fan els desmenjats o els místics o els bohemis. No, la Lessing diu que està contenta. Que aquest premi li faltava[...]

El Camp de l'Erra