divendres, d’octubre 19, 2007

Un monzó anomenat Quim



Quim, Quim, una foto, per a L2P! Uhm, uh. Em mira fixament, als fons dels ulls, travessant-me les ulleres, escrutador. Segueix mirant-me molt. Segueix sense dir ni ase ni bèstia. Ha d'estar ja fins al capdamunt de groupies. Li aguanto la mirada. Jo també balbucejo, Quim, penso. M'abraça fort. Té una mirada de far-west, de cowboy de mitja nit que mira sempre a l'horitzó. Fa uhm, uh. Miro de furtar-li part del seu talent mentalment. Miro també de robar-li la cartera. Uhm, uh. Uf, va dir ell. Flash-flash. Gràcies Quim. No diu res. Em mira i ja no cal dir-me res. Se'n torna per on ha vingut. Jo faig el meu camí, per l'stand de russos i bielorussos, serbis, otomans.

Ha aconseguit Subal furtar-li part del talent al Monzó? Podrà escriure Subal un epíleg vàlid de la Fira de Frankfurt per a PdV? Per què Subal crea innecessàriament expectatives al lector, quan sap que quanta més esperança dipositada en ell, pitjor li surten els escrits? Ahhhh, són coses que no se saben, que més val no saber, perquè Subal no té cap pla. No sap què dirà, en el discurs que encara no té preparat. L'abisme als seus peus. Tempus fugit, i el document del discurs segueix en blanc. Senyores i senyors, els hi explicaré un cuentu, però no sé quin.

1 comentari:

vagalume ha dit...

Jo m'hagués cagat a les calces.

A la foto t'agafa pel coll com si volgués ser molt el teu amic i tu te'n volguessis mig escapolir.