Vaig llegint Exploradores del abismo de Vila-Matas, ara sí, a velocitat de creuer.
El darrer relat que m'he llegit és del tot sorprenent venint de Vila-Matas; un relat de ciència ficció. Un tio del segle XXII viatja en línia recta i sense rumb per l'espai sideral amb un munt de pots que contenen les cendres dels altres tripulants del coet. L'home fa cinquanta anys que viatja sol cap al fons de l'abisme, fins a l'últim racó de l'Univers. Un cop allà, es troba un planeta de gent somrient anomenat Kajada, la capital del qual és la ciutat de Karibe. Aquest planeta és el generador de la última cosa que es perd en el no-res; no és l'Esperança, és l'Humor.
Mentre escric això, els meus "sogres", de visita a Barcelona, expliquen històries de noms funkies veneçolans al menjador. Veneçuela, com vostès sabran, és un país banyat per les aigües del Karib. No és d'estranyar, doncs, que tinguin un agut sentit de l'humor. Me n'expliquen unes de l'alçada d'un campanar i riem desencaixats.
Per exemple; m'expliquen que un home de Maracaibo va estudiar física a tercer de batxillerat. Tant li va agradar l'assignatura que, anys més tard, va batejar els seus tres fills amb els brillantíssims noms de Protón, Neutrón y Electrón. A mi m'hagués agradat molt dir-me Electrón. Visa Electrón.
Una altra història que no per hil·larant deixa de ser real és la que diu que un home es va dirigir a un capellà que voltava pel poble per dir-li que el seu fill el batejarien com a Usebio. El pare Bartolo, prenent paciència, li diu al bon home;
—Usebio no; es con "e".
Un parell d'anys més tard el capellà torna a rondar pel poble, i això que l'home el veu i li diu;
—Padre Bartolo, padre Bartolo, ¡venga pa' mi casa, que le voy a presentar a Esconesito!
El pillen? L'entenen? Ahhh. El Karib, el Karib, no hi ha millor terra que el Karib, on ja s'ha perdut tota Esperança, però conserven fresc el sentit de l'Humor interestelar!
El darrer relat que m'he llegit és del tot sorprenent venint de Vila-Matas; un relat de ciència ficció. Un tio del segle XXII viatja en línia recta i sense rumb per l'espai sideral amb un munt de pots que contenen les cendres dels altres tripulants del coet. L'home fa cinquanta anys que viatja sol cap al fons de l'abisme, fins a l'últim racó de l'Univers. Un cop allà, es troba un planeta de gent somrient anomenat Kajada, la capital del qual és la ciutat de Karibe. Aquest planeta és el generador de la última cosa que es perd en el no-res; no és l'Esperança, és l'Humor.
Mentre escric això, els meus "sogres", de visita a Barcelona, expliquen històries de noms funkies veneçolans al menjador. Veneçuela, com vostès sabran, és un país banyat per les aigües del Karib. No és d'estranyar, doncs, que tinguin un agut sentit de l'humor. Me n'expliquen unes de l'alçada d'un campanar i riem desencaixats.
Per exemple; m'expliquen que un home de Maracaibo va estudiar física a tercer de batxillerat. Tant li va agradar l'assignatura que, anys més tard, va batejar els seus tres fills amb els brillantíssims noms de Protón, Neutrón y Electrón. A mi m'hagués agradat molt dir-me Electrón. Visa Electrón.
Una altra història que no per hil·larant deixa de ser real és la que diu que un home es va dirigir a un capellà que voltava pel poble per dir-li que el seu fill el batejarien com a Usebio. El pare Bartolo, prenent paciència, li diu al bon home;
—Usebio no; es con "e".
Un parell d'anys més tard el capellà torna a rondar pel poble, i això que l'home el veu i li diu;
—Padre Bartolo, padre Bartolo, ¡venga pa' mi casa, que le voy a presentar a Esconesito!
El pillen? L'entenen? Ahhh. El Karib, el Karib, no hi ha millor terra que el Karib, on ja s'ha perdut tota Esperança, però conserven fresc el sentit de l'Humor interestelar!
5 comentaris:
Feia tepms que no xipullejava irreverent i desordenadament pels teus posts. De fet, m’inclino per deixar tót l’innecessari (que t’inclou). No conec en Vila-Matas (ni ganes) però encara em faràs tornar a llegir, xeic. Un viatge sense rumb però en línia recta cap al no-res amb el darrer que cal perdre. Visionari. Però certament, la perdició es un altre tema. Apa...
Altres perles de noms de PERSONES caribenys(i tots verídics): Superman García, Hitler Adonys Rodriguez, Mileidy Gómez, Usnavy (de US Navy, l'armada dels EEUU), Usmail, Max Donald, Genghis Khan...
"-Hay un ciudadano que se llama Superman, y debo decir que Superman existe y es venezolano- declaró Oblitas al rechazar las denuncias."
benvolgut vagalume, estem al corrent d'aquestes meravelles onomàstiques. Deixi'm recomanar-li aquest humil post;
http://lasegonaperiferia.blogspot.com/2007/09/pas.html
salutacions!
Caram, veig que, com no podia ser d'altra manera, l'ull de HAL és omnipresent.
M'enretiro lleugerament avergonyit i amb la cua entre cames.
Salut!
PD: la meva mare és veneçolana i jo mateix he estat diverses vegades en aquest país. És ben cert que l'absurd o irrealitat caribenya sovint s'apareix en forma d'Humor, com també ho és que, sense saber com, a vegades aquest no-sentit es torna de sobte Horror.
No s'avergonyeixi, senyor Vagalume. És més li agreixo que m'hagi passat aquella llista tan funky de noms... i si no l'hagués llegida abans?!
Respecte el seu PD.- Malauradament, té tota la raó del món.
Jo mateix, he intentat explicar-me aquest fenomen moltes vegades en aquest blog. La vida, la mort; aixpo és Llatinoamèrica.
salutacions!
Publica un comentari a l'entrada